Carlos Baute, cantante PDF Imprimeix Correu electrònic
Josep Antoni Moreno   
dissabte, 28 de juny de 2014 05:48


bauteCarlos Baute actuará en la Festa Mjaor de Sant Pere. Será el sábdao, 28 d ejuio, a partr de las 23.30 horas

"En Gavà o donde sea, para mí todos los conciertos son igual de importantes"

Carlos Baute, que actualmente es jurado en un programa de baile de México, presentará en la plaza Francesc Macià el sábado 28 de junio su último trabajo y repasará sus temas más conocidos

Viajas por medio mundo, y has can­tado ante audiencias enormes. ¿Qué significa para ti un concierto en un lugar como Gavà?
Para mí todos los conciertos son igual de importantes. Pertenezco al mundo del entretenimiento y lo que quiero es que la gente se olvide de los problemas y pase una noche agradable. Sea donde sea.


Ahora mismo estás en México, lue­go viajas a España y vuelta a América. ¿No cansa ese ritmo?
Estoy yendo y viniendo semanalmente porque tengo compromisos acá y conciertos allá. Pero como es al­go que vengo haciendo desde pe­queño, pues ya me acostumbré.


Este año cumples 40 años y 20 de carrera en solitario. ¿Cómo estás vi­viendo este año tan redondo?
Estoy muy contento y muy agradecido a mi público, porque tener 20 años en esta carrera tan complicada, tan misteriosa y mágica, es una bendición. En estos años he visto a mu­chos colegas cantautores, productores, autores, compositores, cantantes y músicos que ya no están en la in­dustria y es una tristeza. Gracias a Dios, y a mis fans, yo sigo en ella. Y el día que el público no quiera que esté, seguiré componiendo, haciendo canciones y produciendo discos pero detrás de cámara.


¿Cuál es el truco para aguantar dos décadas en tan buena forma?
Yo creo que las canciones. El te­són y la perseverancia, sí, pero sobretodo las canciones. Nosotros vivimos de las canciones y nada más. No hay otra clave: tener suerte, que conecten con la gente y si lo logran… ahí estamos nosotros.


¿Es muy diferente el Carlos Baute de 2014 al de 1994?
Tengo más experiencia, pero na­da más. Sigo siendo el mismo, con las mismas ilusiones y el mismo ca­rácter. Mi sueño sigue siendo hacer música, lo mismo que deseaba cuando era pequeño. Ojalá esto siga ocurriendo y vengan veinte años más de ca­rrera como han logrado artistas de la talla de Raphael o Julio Iglesias.


No nombras a cualquiera…
¡40 o 50 años de carrera! Es que es alucinante. Como la de Juan Ga­briel en México. Y siguen estando vi­gentes, siguen haciendo giras y divirtiendo a la gente. Es lo que me gustaría lograr a mí.


Tu último disco se llama En el Bu­zón de tu Corazón. Estás desde octubre con él. ¿Cómo nos lo defines?
Es un disco más pop-rockero, aunque también hay un par de canciones pop- latinas. Quería cambiar un poco el sonido y es lo que está so­nando ahora en las radios en Amé­rica Latina. Y está funcionando muy bien. En cambio, en España, está so­nando más la parte pop-latina. Cada mercado tiene lo suyo.


¿Notas mucha diferencia entre países?
Son mercados completamente dis­tintos. Por ejemplo, en México, son menos latinos y les encantan las baladas y el pop rock. En España de­pende mucho de si es el norte o el sur, en Argentina o en Chile son muy románticos. Cada lugar tiene su característica.


¿Quizás tus raíces españolas y ve­nezolanas son la clave para gustar a ambos lados del Atlántico?
No tengo ni idea. Puede ser, porque la mezcla salió potente (ríe). Fí­jate que para los artistas latinos los mercados más difíciles son España y Argentina. Y, sorprendentemente, son los mercados más fuertes que tengo y son mis prioridades. Y son una bendición.


¿Qué tal te reciben por Catalunya?
Muy bien, pero hace tiempo que no voy por ahí, desde la presentación del disco en noviembre. Así que le brin­daré este concierto a toda la gen­te de Catalunya.


¿Tendremos repaso a los grandes éxitos?
Totalmente. Hago un repaso a mis canciones más conocidas. Y de­bo decir que como vengo de hacer de jurado en dos programas de baile, últimamente estoy bailando bastante. Así que lo vamos a gozar y lo va­mos a pasar muy bien.


¿Qué le dirías a un gavanense que, le­yendo esta entrevista, aún tenga du­­das y no sepa si ir a tu concierto de Fies­ta Mayor?
Pues le diría que no lo dude. Que lo va a pasar genial porque tenemos un gran show. Independientemente de que conozcan o no las canciones, se ha hecho un espectáculo con unas coreografías muy sorprendentes. No se arrepentirán.

 

Biografia

Carlos Baute nació en Venezuela, pero sus raíces se extienden hacia Te­nerife por parte de padre y hacia Cuba por parte de madre. De esa mezcla, nació un niño que, desde los 13 años, se metió de lleno en el mundo del espectáculo. Primero en un grupo infantil y, desde hace 20 años, en solitario. Una carrera exitosa, en la que también ha trabajado como actor y presentador, pero que ha tenido su eje en la música que él mismo compone. De esas canciones ha vendido casi dos millones de discos. Ahora nos trae su último trabajo, En el buzón de tu corazón, que nos presentará en el concierto estrella de la Fiesta Mayor. Será el sábado 28 a las 23.30 en la plaça de Francesc Macià. En el momento de concedernos esta entrevista, Baute se encontraba en México, donde ejerce de jurado en un concurso televisivo de baile.

 carlos

Darrera actualització de divendres, 27 de juny de 2014 10:35
 
Mireia Tortajada i Josep Roca, Soulmate PDF Imprimeix Correu electrònic
Josep Antoni Moreno   
dimarts, 29 d'abril de 2014 10:02

soulmates

"Ser amics a més de parella artística és el que fa que el grup tiri endavant”

La música del duet Soulmates beu de diferents estils. Al seu primer disc, ‘Looking for a new down’, hi ha des de rock fins a funky passant per R&B

Com va néixer la vostra relació mu­sical?

Josep: Va començar fa molts anys, quan la Mireia era petitona i formava part del Cor l’Amistat. Jo vaig compondre una cançó per al Fòrum de les Cultures que es deia Se hará realidad i que es va triar entre

15.000 propostes. Buscàvem una solista. La Mireia s’hi va presentar i jo em vaig ena­morar immediatament de la seva veu. Anys després, quan ella ja en tenia 13 i estàvem gravant el disc de l’Aula de Música, li vaig dir una frase que recordaré sempre: “Algun dia et produiré un disc. I...
Mireia: i... tatxán! (riu)


Com et vas quedar davant d’aquesta proposta?
M: Em va sorprendre molt. Per­què que et digui això el teu professor de música, a qui admires, és molt fort. Va ser el moment en què vam fer el pas a l’amistat. I després d’aquella proposta, sembla mentida que s’hagi acabat fent realitat.


Quan us vau posar mans a l’obra?
J: Va ser fa un parell d’anys. Vaig dir a la Mireia que ja la veia preparada i que tenia moltes ganes de gravar el disc. En un principi no ha­via de ser cosa dels dos, només era una maqueta d’ella amb versions i la música baixada d’internet. Però un bon dia es va presentar a casa amb un tema seu, que és el primer que hi ha el disc. Era tan bo i sonava tan i tan bé que em va quedar clar que no volia fer un disc de

versions sinó un de temes propis en què jo també hi participés i el fes una mica meu. Així va néixer Soulmates.


Per què Soulmates?
M: Perquè som ànimes bessones: dues persones que es porten molt bé, que tenen molta complicitat a l’es­cenari, que fins i tot contestem preguntes a la vegada...


Vaja, que ja no sou professor i alumna...
J: Ja no (riu). Això ja ha passat a millor vida. Sobretot la considero una gran amiga.
M: A més, creiem que això és primordial. Ser amics de debò, a més de parella artística fa que el grup tiri endavant amb més facilitat.


El disc ja és una realitat que heu titulat Looking for a new down. N’esteu satisfets?
M: Molt. Perquè el que havia de ser una maqueta amb quatre versions s’ha convertit en un tros de disc del qual estic molt orgullosa. Mai no m’ho hauria imaginat.


Soulmates sou dos, però hi ha més músics implicats...
J: Al disc gairebé tot està fet entre nosaltres dos. La nostra primera in­ten­ció era portar-lo a sales fent acústics, però quan vam escoltar-lo vam de­cidir que el volíem presentar tal com sonava. Però per fer-ho

en di­recte no ens podíem multiplicar (riu).
M: Vam buscar i vam trobar l’Oriol, l’Agustí, en Marc, en Ma­nuel, la Cristina i la Raquel. I estem encantats amb ells, perquè buscàvem grans músics, però també grans persones. I ho són. Totes dues coses.


Gairebé tots de Gavà...
J: Tret del Marc i de l’Oriol, que gairebé ja són gavanencs. I no m’estranya, perquè a Gavà hi ha una pedrera de músics increïble. Jo mateix he tingut la sort que el meu professor va ser en Joan González, que és de Ga­và i que és un dels millors bateries d’Es­panya. I la masterització del disc ens l’ha feta en Jordi Portaz, que només dir el seu nom ja se’m posen els pèls de punta perquè és un dels millors músics que hi ha ara mateix a casa nostra. Pensa que ha estat director musical de Lluís Llach! I és de Gavà. I podríem dir més noms de grans músics gavanencs: en Marc Grau, el Ricardo Marín, en Javier Vaquero, els Please...


El 22 de març vau fer el primer concert a l’Espai Maragall. Com va ser?
J: Va ser una experiència genial, increïble, d’aquelles que recordes to­ta la vida. Notaves com la gent es re­troalimentava amb nosaltres i estava molt entregada. A més a més, ens co­neixem bé el Maragall i hi estàvem com a casa.


El pròxim repte és tocar el dia 2 de maig davant de la Sagrada Família...
M: Sí! S’ha fet un concurs de ban­des a través del Facebook dels Castellers de la Sagrada Família. Els quatre primers podien tocar davant del temple i, finalment, hem resultat guanyadors.
J: Ens ha fet molta il·lusió perquè la gent s’ha bolcat amb nosaltres i ens ha votat moltíssim. Estem molt agraïts. A més a més, ara el jurat triarà un sol grup que tocarà com a teloners al concert principal de les festes del barri de la Sagrada Família. No­més per tocar davant d’un dels mo­nu­ments més coneguts del món ja val la pena, però, si la cosa va a més, estarem encantats.


El projecte Soulmates pot arribar a ser per guanyar-s’hi la vida?
M: Ostres, la vida de músic està molt difícil. De moment el que pretenem és passar-nos-ho bé i ensenyar la nostra música. Jo estic estudiant per ser mestra, però m’agradaria poder compaginar-ho amb la música.
J: Jo estic vivint de la música, així que és possible! Però és cert que aquest món és molt complicat. De moment, volem bellugar el disc, fer directes, passar-nos-ho bé i, després, ja veurem què passa...

 

Biografia

Quan toquen plegats es nota que la seva història ve de lluny, de quan la Mireia només tenia 9 anys i en Josep era el seu professor. Ara, ella ja en té 19 i aquesta complicitat ha cristal·litzat en un grup, Soulmates, i en un disc que es diu Looking for a new down (buscant una nova albada). En Josep ha mamat la música des de petit, ha passat per diversos grups i actualment dirigeix l’Aula de Música Soler que va fundar la seva mare, Mari Carmen Soler. La Mireia estudia Magisteri, però és clar que la seva veu ha de sonar més enllà de les aules. Tots dos junts formen una combinació que ja està donant els primers fruits i que podrem gaudir en directe a la Festa Major de Sant Pere.
El disc es pot descarregar a les plataformes Itunes i Amazon o a través del web www.soulmatesmusica.com

Etiquetes: Gavà Música
Darrera actualització de dimarts, 29 d'abril de 2014 10:15
 
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Pàgina 6 de 12

bannerpdf

Això és gavatv.cat

10 anys de l'Espai Maragall

Històries de Gavà - Els cinemes d'abans

Minuts Musicals - Mane Ferret, "Amor del bueno"

Te'n recordes? - Documental "Les sorres"

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. No obstant això, podeu canviar la configuració de cookies en qualsevol moment.

Accepto l’ús de cookies per aquest lloc.