Mireia Tortajada i Josep Roca, Soulmate PDF Imprimeix Correu electrònic
Josep Antoni Moreno   
dimarts, 29 d'abril de 2014 10:02

soulmates

"Ser amics a més de parella artística és el que fa que el grup tiri endavant”

La música del duet Soulmates beu de diferents estils. Al seu primer disc, ‘Looking for a new down’, hi ha des de rock fins a funky passant per R&B

Com va néixer la vostra relació mu­sical?

Josep: Va començar fa molts anys, quan la Mireia era petitona i formava part del Cor l’Amistat. Jo vaig compondre una cançó per al Fòrum de les Cultures que es deia Se hará realidad i que es va triar entre

15.000 propostes. Buscàvem una solista. La Mireia s’hi va presentar i jo em vaig ena­morar immediatament de la seva veu. Anys després, quan ella ja en tenia 13 i estàvem gravant el disc de l’Aula de Música, li vaig dir una frase que recordaré sempre: “Algun dia et produiré un disc. I...
Mireia: i... tatxán! (riu)


Com et vas quedar davant d’aquesta proposta?
M: Em va sorprendre molt. Per­què que et digui això el teu professor de música, a qui admires, és molt fort. Va ser el moment en què vam fer el pas a l’amistat. I després d’aquella proposta, sembla mentida que s’hagi acabat fent realitat.


Quan us vau posar mans a l’obra?
J: Va ser fa un parell d’anys. Vaig dir a la Mireia que ja la veia preparada i que tenia moltes ganes de gravar el disc. En un principi no ha­via de ser cosa dels dos, només era una maqueta d’ella amb versions i la música baixada d’internet. Però un bon dia es va presentar a casa amb un tema seu, que és el primer que hi ha el disc. Era tan bo i sonava tan i tan bé que em va quedar clar que no volia fer un disc de

versions sinó un de temes propis en què jo també hi participés i el fes una mica meu. Així va néixer Soulmates.


Per què Soulmates?
M: Perquè som ànimes bessones: dues persones que es porten molt bé, que tenen molta complicitat a l’es­cenari, que fins i tot contestem preguntes a la vegada...


Vaja, que ja no sou professor i alumna...
J: Ja no (riu). Això ja ha passat a millor vida. Sobretot la considero una gran amiga.
M: A més, creiem que això és primordial. Ser amics de debò, a més de parella artística fa que el grup tiri endavant amb més facilitat.


El disc ja és una realitat que heu titulat Looking for a new down. N’esteu satisfets?
M: Molt. Perquè el que havia de ser una maqueta amb quatre versions s’ha convertit en un tros de disc del qual estic molt orgullosa. Mai no m’ho hauria imaginat.


Soulmates sou dos, però hi ha més músics implicats...
J: Al disc gairebé tot està fet entre nosaltres dos. La nostra primera in­ten­ció era portar-lo a sales fent acústics, però quan vam escoltar-lo vam de­cidir que el volíem presentar tal com sonava. Però per fer-ho

en di­recte no ens podíem multiplicar (riu).
M: Vam buscar i vam trobar l’Oriol, l’Agustí, en Marc, en Ma­nuel, la Cristina i la Raquel. I estem encantats amb ells, perquè buscàvem grans músics, però també grans persones. I ho són. Totes dues coses.


Gairebé tots de Gavà...
J: Tret del Marc i de l’Oriol, que gairebé ja són gavanencs. I no m’estranya, perquè a Gavà hi ha una pedrera de músics increïble. Jo mateix he tingut la sort que el meu professor va ser en Joan González, que és de Ga­và i que és un dels millors bateries d’Es­panya. I la masterització del disc ens l’ha feta en Jordi Portaz, que només dir el seu nom ja se’m posen els pèls de punta perquè és un dels millors músics que hi ha ara mateix a casa nostra. Pensa que ha estat director musical de Lluís Llach! I és de Gavà. I podríem dir més noms de grans músics gavanencs: en Marc Grau, el Ricardo Marín, en Javier Vaquero, els Please...


El 22 de març vau fer el primer concert a l’Espai Maragall. Com va ser?
J: Va ser una experiència genial, increïble, d’aquelles que recordes to­ta la vida. Notaves com la gent es re­troalimentava amb nosaltres i estava molt entregada. A més a més, ens co­neixem bé el Maragall i hi estàvem com a casa.


El pròxim repte és tocar el dia 2 de maig davant de la Sagrada Família...
M: Sí! S’ha fet un concurs de ban­des a través del Facebook dels Castellers de la Sagrada Família. Els quatre primers podien tocar davant del temple i, finalment, hem resultat guanyadors.
J: Ens ha fet molta il·lusió perquè la gent s’ha bolcat amb nosaltres i ens ha votat moltíssim. Estem molt agraïts. A més a més, ara el jurat triarà un sol grup que tocarà com a teloners al concert principal de les festes del barri de la Sagrada Família. No­més per tocar davant d’un dels mo­nu­ments més coneguts del món ja val la pena, però, si la cosa va a més, estarem encantats.


El projecte Soulmates pot arribar a ser per guanyar-s’hi la vida?
M: Ostres, la vida de músic està molt difícil. De moment el que pretenem és passar-nos-ho bé i ensenyar la nostra música. Jo estic estudiant per ser mestra, però m’agradaria poder compaginar-ho amb la música.
J: Jo estic vivint de la música, així que és possible! Però és cert que aquest món és molt complicat. De moment, volem bellugar el disc, fer directes, passar-nos-ho bé i, després, ja veurem què passa...

 

Biografia

Quan toquen plegats es nota que la seva història ve de lluny, de quan la Mireia només tenia 9 anys i en Josep era el seu professor. Ara, ella ja en té 19 i aquesta complicitat ha cristal·litzat en un grup, Soulmates, i en un disc que es diu Looking for a new down (buscant una nova albada). En Josep ha mamat la música des de petit, ha passat per diversos grups i actualment dirigeix l’Aula de Música Soler que va fundar la seva mare, Mari Carmen Soler. La Mireia estudia Magisteri, però és clar que la seva veu ha de sonar més enllà de les aules. Tots dos junts formen una combinació que ja està donant els primers fruits i que podrem gaudir en directe a la Festa Major de Sant Pere.
El disc es pot descarregar a les plataformes Itunes i Amazon o a través del web www.soulmatesmusica.com

Etiquetes: Gavà Música
Darrera actualització de dimarts, 29 d'abril de 2014 10:15
 
Raquel Sánchez, alcaldessa de Gavà PDF Imprimeix Correu electrònic
Josep Antoni Moreno   
divendres, 28 de febrer de 2014 13:44

 

entrevistaalcaldessa

Raquel Sánchez."Vull ser l’alcaldessa de Gavà del present i del futur”

Raquel Sánchez va prendre possessió de l’alcaldia amb la promesa de governar per a tots els gavanencs i gavanenques, amb la mà estesa a l’oposició i assegurant les polítiques socials

 S’havia imaginat mai fer d’alcaldessa?
Tant com d’alcaldessa, he de dir que no. En un passat més llunyà no m’ho havia imaginat mai, de cap manera. Això va canviar quan vaig tenir la inquietud pel servei públic i per militar en un partit com el PSC. Es va despertar un interès i unes inquietuds per conèixer millor què era el que passava a la meva ciutat, com es prenien les decisions i participar en elles. Des d’aquell moment sí que va sorgir un sentiment de participació activa en la vida pública i de fer una aportació en aquest sentit des de la responsabilitat o el càrrec que fos. Mai he ambicionat ser alcaldessa de la meva ciutat, però això no vol dir que no sigui un orgull i una satisfacció. Però més important que el càrrec, que ho és, és aquesta voluntat decidida de treballar per Gavà.

Ara que ja han passat unes setmanes des que va assumir el càrrec, com porta aquesta responsabilitat?
Molt bé. Estic molt ilusionada. Els dies previs estava força nerviosa i amb sensació de vertigen, però una vegada hem començat a caminar i després de la presa de possessió, que va ser un dia molt emotiu, estic molt ilusionada. Aquests primers dies han estat per perfilar el cartipàs municipal i per saludar els treballadors de la corporació. Haig de dir que estic re­bent molts ànims de la ciutadania i dels treballadors de l’Ajuntament, que són una part imprescindible i fo­namental per fer ciutat. Així que estic molt satisfeta i amb ganes de con­tinuar treballant. Però tot plegat ho estic vivint d’una manera molt feliç.

Vostè és de Gavà de tota la vida. Quin és l’indret que més li agrada de la ciutat que governa?
Jo crec que el barri del Centre: qualsevol carrer d’aquella zona, de fet. M’encanta passejar per Gavà amb els meus fills i el meu marit, par­lar amb la gent, comprar als co­merços... Hi ha altres indrets fantàstics a la nostra ciutat, però m’agraden molt les coses quotidianes, el dia a dia normal de qualsevol persona.

És la quarta persona que assumeix l’alcaldia de Gavà, però la primera dona. Creu que això donarà al seu mandat un fet diferencial?
Partim de la base que homes i do­nes som diferents, és evident. En la vi­da pública, jo crec que les dones tenim aquell punt extra d’intuïció i som més conciliadores. Crec que això pot ajudar a l’hora d’obrir la mà i estendre ponts. També crec que les dones som més persistents en les nostres reivindicacions i molt treballadores. Parlant per mi, em considero una persona molt treballadora, m’agrada el rigor i la seriositat. Així ho he transmès als meus companys: aquí estem per treballar, amb rigor, per la ciutat.

En el seu discurs de presa de possessió va dir que ara era el moment de governar amb les persones. Què vol dir aquesta afirmació?
Crec que estem en uns moments de descrèdit de la política i els polítics. La ciutadania de Gavà ens està dient que no només vol opinar en el moment de les eleccions sinó que vol participar de les decisions que l’afecten en el seu dia a dia i vol sentir-se es­coltada. És tasca dels polítics fer això accessible i assumir aquesta responsabilitat: s’han de canviar les formes de fer política, s’han de buscar formes d’aproximar aquestes decisions. I crec que des del món local, que és el més proper, això és més fàcil d’aconseguir. Sempre ha estat així, però ara s’ha de reforçar molt més perquè és enriquidor i altament democràtic.

També va oferir una mà estesa a l’oposició. Com ha de concretar-se aquest oferiment?
Parteixo de la base que les persones que representen altres formacions també representen ciutadans i ciutadanes de Gavà i tots ens estimem la nostra ciutat, encara que ho fem des de models i perspectives diferents. Aquesta mà estesa és perquè sempre hem de partir del diàleg, buscant el consens. Quan no sigui pos­sible, no passa res, perquè la so­cietat ens ha atorgat una confiança ma­joritària. Però aquestes diferents visions i perspectives també poden ser enriquidores. I que quan hi hagi una proposta positiva i responsable, tot i que no sempre és així, es pugui incorporar tot allò que sigui positiu per a la ciutat. No només pensant en objectius electoralistes.

En el seu primer govern ha reforçat l’Àrea de Serveis a la Persona. Per què?
És de justícia recordar que per a tots els governs que m’han precedit, per la nostra tradició socialista i d’esquerres, les persones sempre han es­tat la nostra prioritat. Però crec que ara hem d’innovar i hem de buscar fòr­mules que permetin una solució més directa dels problemes que té la ciutadania, que són molt diferents als que teníem ara fa 8 anys.

Posi’m un exemple
Les polítiques d’habitatge. Te­níem una concepció de l’Oficina Lo­cal d’Habitatge des d’una perspec­ti­va que s’adequava a uns altres temps. Ara hem de tenir més present que mai la perspectiva social també en polítiques d’habitatge. Per això, aques­tes competències ara estan a l’Àrea de Serveis a la Persona. La idea és abordar d’una manera diferent, més directa i més pràctica, els problemes que ara tenen les famílies.

Li resta un any i tres mesos de mandat. Quins són els seus objectius per aquest temps? Amb quins resultats quedaria satisfeta?
Voldria finalitzar els projectes als quals ens vam comprometre, que no són meus o del meu predecessor, si­nó que són de la ciutat. I em sento res­ponsable que aquests projectes s’acabin de consolidar i que es finalitzin. Per exemple, la nova comissaria de la Policia Municipal o el nou mercat de la pla­ça de Catalunya. Són equipaments que consoliden la ciutat, que són imprescindibles i que ajudaran a donar dinamisme a Gavà. Per a mi és prioritari fomentar aquesta proximitat, aquesta transparència, aquesta mà estesa. Vull que les polítiques es treballin d’aquesta ma­ne­ra. Buscant solucions unificadores i de consens. I també planificant des d’aquesta perspectiva el futur de la nostra ciutat. Sóc conscient que em queda un any i tres mesos de mandat, però no em conformo. Penso en el futur de la ciutat. Hem de pensar més enllà i jo vull fer-ho. Vull ser l’alcaldessa del present i del futur.

Per tant, entenc que es presentarà a les eleccions municipals de l’any vi­nent...
Si la militància del PSC em dóna suport, sí. La meva voluntat és fer el pas al davant com he fet ara.

 

Biografia

El passat 15 de febrer, Raquel Sánchez es va convertir en la pri­mera dona que ocupa l’alcaldia de Gavà, la quarta persona que ho fa en democràcia. Pre­cisament va néixer amb els aires nous del 1975. Va ser a Gavà, la ciutat on sempre ha viscut. Va estudiar al Col·legi Immaculada Concepció i a l’Institut de Bru­guers. Ara, amb 38 anys, està casada i té dos fills. És advocada, llicenciada en Dret per la UB, i té un màster en Dret del Treball i de la Seguretat Social per la UPF. Durant els primers anys de carrera professional va exercir en un despatx de Barcelona i posteriorment en va fundar un de propi a Castell­defels. Des del 2007 és regidora del PSC. Entre el 2007 i el 2011 va ser tinenta d’alcalde d’Eco­no­mia i Hisenda. I des del 2011 fins a l’actualitat, ha estat ti­nen­ta d’alcalde d’Urbanisme i Promoció Eco­nòmica. Des del 2012 també és primera secretària del PSC de Gavà.

 

 

Darrera actualització de divendres, 28 de febrer de 2014 14:06
 
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Pàgina 6 de 11

bannerpdf

Això és gavatv.cat

"Roca: Històries paral·leles" / Museu, fins el 27/08

Històries de Gavà - Els cinemes d'abans

Minuts Musicals - Mane Ferret, "Amor del bueno"

Te'n recordes? - Documental "Les sorres"

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. No obstant això, podeu canviar la configuració de cookies en qualsevol moment.

Accepto l’ús de cookies per aquest lloc.