Premios Ondas PDF Imprimeix Correu electrònic
Josep Antoni Moreno   
dijous, 19 de desembre de 2013 07:49

ONDAS-121213Esther Fega i Jesús García.

“Lo que ha pasado con El Extrarradio ha sido un sueño cumplido tras otro”

Esther Fega i Jesús García, ganadores del Premio Ondas

Qué es “Los pelotas”?

Jesús: Al principio teníamos la idea de jugar un poco con el enfrentamiento Madrid-Barça, pero al final decidimos que no iba a tener mucha salida porque ya hay muchas tertulias radiofónicas sobre eso. Al final salió una cosa muy diferente, pero que funciona muy bien. Aparcamos el forofismo y nos dedicamos a una visión más personal y social del futbol. Lo que no se hace en los grandes medios.

Esther: Porque es lo que casa con El Extrarradio. Reportajes que sean diferentes. No es lo de siempre, sino trabajos sobre temas muy concretos como la violencia en el futbol o su relación con las mujeres o con la cultura.

 

Encaja con un proyecto como El Extrarradio?

J: Realmente no piensas que El Extrarradio pueda tener el futbol como uno de sus ingredientes. Pero logramos darle la vuelta y no desentona con la filosofía general.

E: Y estamos muy halagados de que el futbol tuviera cabida en un proyecto tan cultural.

 

Y todo desde Gavà…

J: Así es. Salvo la grabación y la postproducción, que se hace en un estudio de Barcelona. Por lo demás, decidimos los contenidos, buscamos a los entrevistados y escribimos el guión desde nuestras casas en Gavà.

 

Al no ser un trabajo convencional, qué grado de implicación os supone?

E: Cuando te pones a sumar, son muchas horas. Además, somos muy perfeccionistas y cambiamos mucho los reportajes antes de darlos por buenos. Por desgracia, no podemos vivir de esto y hay que combinarlo con el trabajo o los estudios sacando las horas de donde se pueda.

 

Haber ganado un Ondas ayudará…

E: Esperemos que sí. Ya es difícil sobresalir en el universo internet, donde hay tantos proyectos. Nosotros hemos tenido la gran suerte de que nuestro trabajo sea valorado y hemos conseguido un premio importantísimo que nos da un poco de visibilidad. A partir de aquí, creemos que lo que vendrá será bueno.

 

Como vivisteis esto de conseguir un premio tan prestigioso?

E: En mi caso fue un drama porque llegaba tarde y acabé escuchando el veredicto en el coche. Estaba tan nerviosa que cuando dijeron que el premio a la innovación radiofónica era ex aequo, pensé que habíamos perdido porque había ganado un programa que se llamaba ex aequo. Cuando ya dijeron nuestro nombre, pegué un grito y ya no escuché nada más.

J: Para mí, que estoy estudiando segundo de periodismo, fue un golpe bastante fuerte. Estaba en la cafetería de la universidad y cuando lo escuché sentí una gran incredulidad. Cuando ya me lo creí un poco más, corrí a hablar con el profesor y le dije que me tenía que ir porque nos habían dado un Ondas (ríe). Él, por supuesto, me dijo que qué hacía allí, que me fuera corriendo.

 

No es mal currículum para segundo de carrera…

J: (Ríe) ¡Si supieras el cachondeo que tienen en conmigo en clase!

 

Qué habéis aprendido en esta travesía que os ha llevado al Ondas?

E: Creo que es una prueba de que si pones ilusión, pasión y creatividad, las cosas pueden salir bien. Y que a veces los sueños se cumplen. Lo que ha pasado con El Extrarradio ha sido un sueño cumplido  tras otro: desde lograr el crowfunding hasta este premio. Tanta lucha ha tenido una recompensa enorme. Así que, ¿por qué no se puede acabar viviendo de esto?

J: A mí, El Extrarradio me ha servido para saber que con muy pocos medios se puede lograr mucho en el mundo del periodismo.

 

Las nuevas tecnologías echan una mano…

E: Sí, pero por otra parte eres un granito entre miles de propuestas. Asomar la cabeza en internet no es fácil, pero se puede lograr. A ver hasta donde llegamos.

 

Cómo está viviendo el periodismo esta crisis?

E: No hay más que ver la cantidad de despidos que se suceden un día tras otro. Es muy mala época para la profesión. Como dijo Olga Ruiz en el discurso del Ondas, hay que animar a los periodistas a que crean que lo pueden lograr, que creen cosas nuevas y que no desfallezcan.  Pero es verdad que en estos momentos cuesta mucho más porque hay que nadar contracorriente.

J: También hay un problema de credibilidad en la profesión. La gente nos ve como parte del problema, no de la solución. Si la sociedad no cree en nosotros, mal vamos.

 

El Extrarradio representa una forma innovadora de hacer periodismo. La profesión va en esa dirección o sobrevivirán los medios convencionales?

J: La radio convencional, con su magia y su inmediatez, no va a perderse nunca. Pero sí creo que la opción de internet va a seguir creciendo. Lo de los periódicos de papel ya es otra historia.

E: Yo creo que pueden convivir porque no son incompatibles. Me cuesta imaginar un mundo sin la radio convencional, aunque siga existiendo la opción de internet. A fin de cuentas, todo es radio: hablar a través de un micrófono y transmitir información y emociones.

 

Pese a la mala situación, animaríais a un estudiante a que se dedicase al periodismo?

E: Por supuesto. En primer lugar porque estudiar periodismo fue algo increíble para mí. A partir de ahí, si se quieres dedicar, ahora tiene muchas vías para poder expresarse. De lo que se trata es de tener la idea muy clara, como la tuvo Olga Ruiz al crear El Extrarradio. Luego la vida te lleva por donde te lleva, pero al menos se debe intentar.

J: Siempre que tenga verdadera vocación, yo le animaría. Porque hay quien que se mete en periodismo porque lo ve una carrera fácil y con gracia. Además, creo que no debería quedarse solo en periodismo y procurar estudiar otra carrera para especializarse. Pero si le gusta el periodismo y le gusta preocuparse por la gente, que lo estudie. Luego ya veremos de qué acaba trabajando, pero eso es otra historia.

 

Esther Fega nació en Barcelona y residió muchos años en Rubí. Jesús García es de Madrid. Ambos vinieron a Gavà por amor y en Gavà han acabado estableciéndose. Y desde Gavà, mano a mano, crean “Los pelotas”, su colaboración con el podcast El Extrrarradio (www.elextrarradio.com), flamante Premio Ondas de Innovación Radiofónica. Esther tiene 43 años y, después de casi darse por vencida con el periodismo, acabó trabajando en una multinacional. Jesús, ha empezado segundo de Periodismo y tiene toda una carrera por delante. Ambos son forofos del futbol y juntos, formando una extraña pareja, han logrado ser parte fundamental del proyecto creado por Olga Ruiz. Un podcast muy especial que se financió por crowfunding y que ha logrado convertirse en todo un referente.

Etiquetes: Societat
Darrera actualització de dijous, 19 de desembre de 2013 18:17
 
Premi Especial de Batxillerat 2013 PDF Imprimeix Correu electrònic
Josep Antoni Moreno   
dilluns, 11 de novembre de 2013 07:00

 mariafeijoMaria Feijoo, Premi Especial de Batxillerat 2013

Maria Feijoo: “Em va fer molta il·lusió el premi perquè reconeix el meu esforç”

Ha estudiat tota la vida a la Immaculada Concepció i aquest curs escolar ha començat Administració i Direcció d’Empreses a la UPC

La millor dels millors alumnes de Batxillerat: és molt fort. T’ho esperaves?

No m’ho esperava en absolut. Vaig anar a fer l’examen a veure què passava i el resultat ha superat les meves expectatives. Pensa que em van sortir preguntes de temes que no havíem tractat i no n’estava molt segura. A més a més, ens van dir que al juliol ens dirien el resultat i quan va arribar el dia i no m’havien dit res ja no tenia esperança. Va ser dies després, quan ja estàvem de vacances, que van trucar a la meva mare per dir-li que havia guanyat. No m’ho acabava de creure. No m’esperava el premi i molt menys ser la primera.

 

I quina reacció vas tenir?

A banda de la sorpresa, molta il·lusió perquè es tracta d’un premi que reconeix el meu esforç.

 

Tot és esforç o hi ha una part que és innata?

És una barreja. Afavoreix les coses tenir facilitat per als estudis, però si no t’hi esforces és molt difícil aconseguir-ho. Potser pots ser bona en algunes assignatures, però has de treballar-ho per acabar d’aconseguir el que et proposes.

 

Quines són les claus?

Esforçar-se i treballar cada dia, ser constant, estar atenta a classe i tenir inquietuds per saber.

 

Ja sabem que vas bé en tot, però quin és el teu fort?

El que més m’agrada són els idiomes: l’anglès i el francès. I també les matemàtiques i l’economia, que tenen relació amb el que estic estudiant ara.

 

Per què aquestes i no altres?

No ho sé, sempre m’han agradat. En el cas dels idiomes, potser ha influït que la meva mare és professora d’anglès i sempre ho he viscut a casa.

 

Això de tenir la mare a l’escola no deu fer gaire gràcia...

Al principi era una situació una mica estranya (riu). Sobretot quan em va donar classe. Jo no ho volia, però al final t’hi acostumes.

 

I, com a professora, t’ha afegit cap tipus de pressió extra a l’escola o a casa?

No. Mai.

 

Moltes vegades, els millors estudiants es relacionen amb un clixé que tu no sembles seguir...

No. Intento fer altres coses a més d’estudiar. Si t’organitzes ho pots fer tot. No crec que sigui bo deixar de divertir-se per dedicar-se només a estudiar.

 

Quina importància tenia l’estudi en el teu dia a dia?

Tampoc tanta. No he tingut uns dies molt exigents. A banda d’anar a classe, estudiava quan tenia control o feia deures. Però, a banda d’això, he tingut una vida molt normal. Els caps de setmana els he viscut com la majoria de la gent de la meva edat: he descansat, he vist els amics, he mirat la televisió. El que fa una persona qualsevol. Crec que la clau és treballar una mica cada dia.

 

I, a banda d’estudiar, què és el que t’agrada fer?

Coses molt normals, el que fa tothom. Quedar amb els amics, viatjar, llegir, la música, fer esport...

 

Amb el teu expedient, com vas afrontar la sempre temuda selectivitat? Estaves menys nerviosa que altres companys?

No. Estava molt nerviosa, com gairebé tothom, sobretot a mesura que s’acostava l’examen. Però quan vaig entrar a l’aula de la primera prova i em van posar el paper al davant ja em vaig tranquil·litzar. Només vaig pensar en el que sabia i a fer-ho el millor que pogués.

 

I va anar molt bé. Hi ha alguna cosa que no t’acabés de sortir com volies?

En general n’estic contenta. Hi ha alguna assignatura en què m’esperava una mica més, però ja se sap que la selectivitat baixa la nota. Podria haver reclamat alguna cosa, però no val la pena. No em puc queixar.

 

Podies triar el que volies. Per què Administració i Direcció d’Empreses?

Perquè és una carrera que té sortides, però també perquè són uns estudis que giren al voltant de l’economia i les matemàtiques, que són assignatures que m’agraden. A més, com et deia abans, també m’agraden els idiomes i si treballes en una empresa són molt valorats. Els idiomes són un bon complement per a aquesta carrera. Així que la vaig triar perquè reuneix una mica de tot el que m’agrada.

 

Després de tota una vida a la Immaculada, com prova l’ambient de la Universitat?

Es molt diferent, però m’agrada. Amb els companys molt bé. Amb els professors la relació és molt diferent perquè passes de classes de 30 a aules amb 90 persones. Cada dia veus una cara diferent perquè és impossible conèixer a tothom. Sí que quan fas seminaris, que són mes reduïts, és més fàcil conèixer millor els companys i els professors. També he notat molta diferència en la manera de treballar; abans tot era molt pautat pels professors i ara tens més llibertat i el resultat depèn del teu treball personal.

 

Trobes a faltar els companys del col·legi?

Sí, però com que tots vivim a Gavà és fàcil continuar en contacte.


Com et veus d’aquí a deu anys?

Havent acabat els estudis, espero que treballant. M’agradaria haver estat una temporada a l’estranger per completar la meva formació i, després, tornar aquí i trobar una bona feina relacionada amb el que he estudiat.

 

Ara que es parla tant de fracàs escolar, què li diries a un estudiant que no aconsegueix ni molt menys els teus resultats. Com podria tenir èxit en els estudis?

Jo li diria que s’hi esforci. Perquè podem aconseguir el que ens proposem si hi posem de la nostra part. Si en algun moment pensa abandonar els estudis perquè no se’n surt, que no ho faci, que segueixi provant-t’ho. Segur que tindrà més oportunitats si ho intenta que si no ho fa.

 

BIOGRAFIA

 

No és una estudianta qualsevol. La Maria Feijoo és la millor de tots els i les alumnes que es van presentar a les proves del Premi Especial de Batxillerat. Un club exclusiu per a expedients superiors a 8,75. És, per tant, l’alumna catalana més destacada del curs. Ha estudiat tota la vida a la Immaculada Concepció, que ara ha deixat per endinsar-se en el món universitari per estudiar Administració i Direcció d’Empreses a la UPC. Diuen els que la coneixen que és responsable i treballadora, però també divertida. Ara, se li podria afegir que és gairebé famosa. En pocs dies ha rebut el reconeixement del president de la Generalitat i de la ciutat, a través de l’alcalde, que la va definir com un “orgull” per a Gavà en aquests temps en què l’ensenyament està en qüestió.

Darrera actualització de dilluns, 11 de novembre de 2013 08:37
 
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Pàgina 7 de 11

bannerpdf

L'agenda pel cap de setmana de Sant Jordi

El temps per Sant Jordi

Els cinemes d'abans a Gavà

Minuts Musicals: Panam - "River"

Cuinem a casa: Tiramisú

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. No obstant això, podeu canviar la configuració de cookies en qualsevol moment.

Accepto l’ús de cookies per aquest lloc.