Miquel Comas, vicepresident de l’UME PDF Imprimeix Correu electrònic
Josep Antoni Moreno   
dimarts, 4 de juny de 2013 23:00

mcomas“La muntanya et dóna valors que són molt importants per a la vida”

Miquel Comas ha estat un dels impulsors de l’escalada simultània a cinquanta cims de Catalunya, entre els quals també hi havia el Calamot, tot un símbol per a l’entitat

 

 Per què vas enganxar-te a l’UME?
 A la meva família sempre li ha agradat la muntanya. Als pares, tot i que no eren excursionistes, els en­can­tava passar el dia en plena natura, al terreny que teníem a Begues. Allà hi hem passat molts caps de setmana. Va ser el meu germà el que va co­mençar a ficar-se a l’UME a través de l’espeleologia, i va ser ell el que ens va enganxar als altres dos.


 Esteu en plena celebració del 50 aniversari. Com està anant la cosa?
 N’estem molt contents. Havíem pla­nejat moltes coses i tot està funcionant força bé. Encara falten dues cites importants que han suposat mol­ta feina: al juny estrenarem l’audiovisual i al juliol presentem el llibre del 50 aniversari.


 Fa unes setmanes vau proposar-vos pujar 50 cims a tot Catalunya simultàniament...
 Sí, tot i que el temps ens va fer una mica la guitza i els cims del Pi­rineu estaven força nevats. Així que els de més de 2.000 metres els vam dei­xar per a més endavant, donant-nos un marge fins al 16 de juny. Tot i això, vam aconseguir pujar 35 cims i baixar a l’avenc de l’Esquerrà, que és tot un símbol per a l’entitat, que va co­men­çar per l’espeleologia. Però va es­tar molt bé perquè hi va haver cims on hi van anar moltes famílies senceres i aquí, al Calamot, fins hi tot s’hi van animar a pujar dues embarassades.


 Quin és el truc per aguantar 50 anys amb bona salut?
 El principal és la filosofia que té l’en­titat. Sempre hem fet les coses sen­­se ànim d’enriquir-nos, tirant de voluntariat i no cobrant per gairebé res. Tot i que costa moure la gent, te­nim una bona pinya que participa molt. A més, sempre estem oberts a les idees de tothom i als coneixements que pot aportar qualsevol so­ci. Crec que això ens ha permès arribar als 50 anys sense gaires entrebancs.


 També deu comptar tenir un bo­n planter...
 És una de les seccions que intentem cuidar més. Ells són el futur de l’UME i els mimem perquè costa molt aconseguir un grup de monitors que s’hi dediquin de franc i que assumeixin la responsabilitat de portar un grup de gent. Fins ara ho hem anat aconseguint. Encara que de tots els nens i nenes que vénen només se’n quedin cinc o sis ja és un èxit. És una gran satisfacció quan veus que els que han començat venint a campaments de ben petits acaben convertint-se en monitors i després s’impliquen en el funcionament de l’entitat. Vol dir que hem fet una feina ben feta i que volen continuar amb el seu vo­luntariat amb nosaltres.


 En aquests 50 anys, l’UME ha canviat molt?
 Pel que fa a filosofia, no. La forma de fer, evidentment, sí. A mesura que puja la gent nova es fa un conjunt amb les velles idees i es va canviant una mica, per millorar. Però,com a es­sència, es pot dir que ens assemblem força a l’entitat que van fer els fundadors, alguns dels quals encara són amb nosaltres. I és que la gent jove ja porta la filosofia UME assimilada des de petits, tot i que s’ha de dir que els que vénen nous, ja més grans, també s’hi enganxen de seguida. Deu ser que anem bé.


 Fins al centenari, com a mínim...
 (Riu) Espero que sí. Si no hi ha una catàstrofe, podrem fer el centenari: segur! Els que vindran al darrera continuaran endavant amb l’entitat. Crec que hi arribarem i ho farem amb més socis dels que tenim ara.


 Què té l’excursionisme que en­ganxa tant?
És una manera de viure. Quan no tens la muntanya, la trobes a faltar, es­tàs neguitós. També és una gran ma­nera de fer bons companys, de ser solidari, de compartir. Són valors que, després, a la vida quotidiana, tam­­bé t’ajuden a ser més solidari, més sociable, a no estressar-te... Tam­bé és una manera d’alliberar-te de la rutina del treball. És un altre món. És un sentiment difícil d’explicar, s’ha de sentir.


 Catalunya és especialment excursionista...
Es pot dir que som una potència en l’excursionisme i els esports que in­volucra. També és una bona manera de conèixer el territori, de fer país. I no s’acaba mai perquè encara avui, després de tants anys de fer excursions, arribes a llocs que et sorprenen. I sense sortir del país. Som uns privilegiats i tenim molts paisatges per descobrir.


 Doncs recomana’ns-en un. Quin és el millor paisatge de casa nostra?
La zona de Núria i els cims que l’envolten. El Puigmal, el Noucreus, el Nouforns, el Pic de l’Infern... tota l’olla que envolta Núria. Des d’allà es pot veure mitg Catalunya i és un paisatge impressionant des de qualsevol cim que facis.


 Des d’un punt de vista personal, quin és el teu millor record a l’UME?
 Els primers campaments a Vidrà. No portàvem res muntat i tot ho mun­tàvem allà. Era emocionant. Re­cordo amb molta nostàlgia un diumenge en què vam estar agafant crancs de riu per fer una paella. D’aquells records que et queden gravats per sempre.


 Després, te n’has fet un fart, de cam­paments...
 Molts. Tant de nen com de gran. També vaig encarregar-me durant anys del campament itinerant, que és molt maco perquè comparteixes el temps amb els nanos i a la vegada vas descobrint indrets que no coneixes. És una altra de les coses que m’han marcat. Encara dono consell als jo­ves que ara porten les rutes per on jo els vaig guiar.


 Deu ser reconfortant deixar aquesta petjada...
 Quan fas aquestes coses intentes transmetre la teva passió. I quan es­tàs deu dies a campaments sense pa­res ni tele es crea un ambient molt es­pecial. És molt satisfactori saber que, quan siguin grans, potser faran servir algunes de les coses que els has ensenyat en aquells dies de ruta.


 Sempre hi haurà un Comas a l’UME?
 Hi ha molta gent que ens coneix per això. Som la nissaga de l’UME (riu). Dels germans ha passat als fills i ara arribarà un nét que esperem que també li agradi la muntanya i s’hi a­punti. És una alegria veure que has transmès allò que t’agrada als teus fills i esperes que ells facin el mateix. A més a més, és un esport, es sa i et dóna uns valors que són molt importants per a la vida.


 I tu, fins quan seràs a la munta­nya?
 Home, t’has d’anar adaptant, pe­rò la muntanya no es deixa així com així. Potser no podràs escalar, però pots fer passejades. Jo m’he trobat a cims a gent de 60, 70 o 80 anys. Quan ho veus, penses: “A mi també m’agradaria arribar-hi”. Ja veurem. Mentre el cos aguanti, allà estarem.

 

Biografia

Té 51 anys, gairebé els mateixos que l’entitat que ha marcat la se­va vida. Va entrar en contacte amb l’UME quan només en tenia 12, en uns campaments que el van atrapar. Des de llavors, la se­va relació amb l’entitat ha estat intensa i continuada, i s’ha convertit, en un dels actuals referents i en un dels nexes d’unió en­tre les diferents seccions. Tot i així, també troba temps per col­laborar amb els refundats Cas­tel­lers de Gavà o per fer de pagès.

 

 

Etiquetes: Esports Gavà Societat
Darrera actualització de dilluns, 10 de juny de 2013 09:11
 
Salvador Bernadó, president de la Cooperativa Agropecuària PDF Imprimeix Correu electrònic
Josep Antoni Moreno   
dimarts, 23 d'abril de 2013 00:00

bernadoentrevista"La Fira és un bon exemple de com fer les coses amb ganes i il·lusió”

Salvador Bernadó té una especial estimació pels espàrrecs, que conrea seguint un mètode que va inventar ell i que consisteix en tapar-los amb plàstics per que no els toqui el sol

La Fira d’Espàrrecs és a punt d’arribar a la seixantena edició. Com es viu, un any més, aquesta gran celebració de la pagesia de Gavà?
 Es viu amb la il·lusió de divulgar el que és més important, que és l’espàrrec que li dóna nom. No hem d’o­blidar que l’espàrrec blanc és un producte que a Catalunya només es conrea a Gavà i això és fonamental perquè porta el nom de la nostra ciutat arreu. No dic que siguin mi­llors o pitjors, però sí que podem dir que són els únics que són cent per cent catalans.


 És una fira eminentment agrícola, però a la que s’hi han incorporat altres sectors.
 Quan va començar, l’any 1932, només era una fira d’agricultors que hi portaven els espàrrecs. A dia d’avui, els pagesos sols no la podríem fer. A més del suport de l’Ajun­ta­ment i dels altres sectors que s’hi afegeixen, dins mateix de la Mostra Agrí­cola també hi trobem productes de persones que conreen terres sense ser pagesos. Però també hi col·laboren i s’hi esforcen per fer la Fira més gran.


 De tot el que conrea, l’espàrrec és el producte que més s’estima?
 Crec que, com a president de la Cooperativa Agropecuària, tinc l’obligació moral d’intentar fer-ne. Men­­tre ocupi aquest càrrec cultivaré l’espàr­rec amb més o menys qualitat i quan­­titat. Tampoc vull entrar en si fer-ne és rendible o no. No vull plorar.


 Doncs, hi ha qui diu que els pagesos es queixen sovint.
 Jo no ho faig. Crec que la queixa no serveix de res. Si és té un problema s’ha de saber defensar, explicar i gestionar, especialment les per­sones que tenen, -que tenim-, un càrrec. Intentar fer llàstima no serveix de res i acaba desvirtuant el que vols aconseguir. El treball, l’esforç i la il·lusió donen més èxits que fracassos. I no exclusivament econòmics, també d’un altre tipus.


 De quin tipus?
 La satisfacció de fer una cosa bé, també és un èxit. És el que intento fer sempre.


 En aquests dies de fira, la pagesia es mostra a tota la ciutat i recorda que continua ben viva. Quin és l’estat de salut de l’agricultura a Gavà?
 Gavà té l’agricultura que té. El cens agrari és baix, però aquest és un problema de tot el territori espanyol, no només nostre. El món actual, que ens permet rebre productes dels cinc continents, ens dóna una tran­quil­litat que també és un risc per una agri­cultura que no s’ha sabut adaptar als nous temps. Potser tampoc no hem sabut aprofitar els diners que han arribat de la Unió Europea en aquests anys per fer una agricultura més rentable. S’hauria d’haver fet, però no s’ha fet.


 I quin futur li veu?
 Aquesta és una bona pregunta, però és difícil de respondre. Actual­ment, amb els temps de crisi, hi ha molta gent que està tornant al camp, ocupant masos que eren buits i fent agricultura que en diuen ecològica. Entenc les persones que ho fan i pot ser una solució puntual per a elles. Però, és clar, aquesta no és una agricultura de futur, que produeixi riquesa, que doni prosperitat al país. Crec que s’han de trobar idees més intel·ligents per garantir el futur de l’agricultura.


 La crisi que vivim també afecta el camp. Quina creu que és la solució per sortir-nos-en?
 La clau és la il·lusió. Voldria que la gent veiés que amb il·lusió, ganes i centrant-nos en l’esforç de cadascú po­dem tornar a aixecar aquest país. Amb odi, insults i ofenses no ho acon­seguirem. A Gavà o a qualsevol lloc, si ho fem plegats, podem aconseguir coses que ens donin nom i pres­tigi.


 Centrant-nos en vostè, per què fa de pagès?
 L’agricultura és al que sempre m’he dedicat. Ja ho feien els meus pares i els meus avis. Però ho faig per­què m’agrada: afegir-hi més co­ses, sobra.


 No ha pensat mai en deixar-ho?
 No. I he tingut oportunitats per fer-ho, però mai he volgut. Jo sóc pagès perquè gaudeixo de la meva feina, de cada cultiu que toco. La sento ben endins, l’agricultura. Fins al punt que fins i tot he volgut fer-me la casa al camp, amb el sacrifici que això ha suposat per la meva família.


 Per què es va decidir a viure també a la zona agrícola de Gavà?
 Em va semblar que no hi podia haver res millor que aixecar-te de bon matí i veure ja la terra o escoltar el gall que canta. Són coses que em donen alegria i em fan tenir il·lusió.


 Però, malgrat tot, fer de pagès és una feina molt sacrificada...
 Especialment per a la meva família. Sé que a la meva dona, per exemple, li costa un sacrifici compartir-me amb la terra. A més a més, per exemple, jo no he fet mai vacances. La gent em diu que això no és vida i, en certa manera, els haig de donar la raó. Però, és clar, tots som com som i jo tinc aquest defecte, que és el camp.


 I està satisfet de la vida que ha pas­sat al camp?
 Les persones arribem fins allà on ens proposem. M’ha agradat molt la terra, he gaudit fent molts cultius diferents: m’hi fixo, m’informo i busco la manera que allò pugui donar-me un profit. I no es tracta no­més de profit econòmic. Perquè jo sempre he cregut en aquella màxima que diu: No és més ric qui més diners té sinó qui sap viure amb menys.


 Abans d’acabar, què li diria qui ens estigui llegint per animar-lo a venir a la 60a edició de la Fira d’Espàrrecs?
 Home, aquesta és una pregunta obligada! (riu). A la persona que no la coneix, o que en té notícies però que no hi ha estat mai, li aconsellaria que vingués. Perquè l’espàrrec de Gavà és tan significatiu per a tot Catalunya que val la pena conèixer-lo. A més a més, aquesta fira té unes dimensions i una manera de presentar els productes que imprimeix ganes de tornar-hi a venir. Jo crec que, si s’anima a venir, veurà un bon exemple del que és fer una fira i fer-la amb ganes i amb il·lusió.

 

La Biografia

Fill de pagesos i nét de pagesos, en Salvador Bernadó viu de la ter­ra, per la terra i a la terra. És un dels pocs pagesos que té la ca­sa en plena zona agrícola, al costat dels camps on hi conrea es­­pàrrecs, faves, carxofes o tot tipus de productes com els que es poden veure a la Mostra Agrícola de la Fira d’Es­pàr­­recs.
Des del càrrec de pre­sident de la Coo­­perativa Agro­pecuària, aquests dies es con­verteix en coorganitzador d’una fira que ha vist passar per moltes etapes durant la seva vi­da. La passió per la feina i les ga­nes d’aixecar cada any la fira són dos dels trets que el defineixen.

 



Etiquetes: Fira d'Espàrrecs
Darrera actualització de dilluns, 29 d'abril de 2013 11:33
 
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Pàgina 9 de 12

bannerpdf

Això és gavatv.cat

10 anys de l'Espai Maragall

Històries de Gavà - Els cinemes d'abans

Minuts Musicals - Mane Ferret, "Amor del bueno"

Te'n recordes? - Documental "Les sorres"

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. No obstant això, podeu canviar la configuració de cookies en qualsevol moment.

Accepto l’ús de cookies per aquest lloc.