Cristina Ródenas, bloguera PDF Imprimeix Correu electrònic
Josep Antoni Moreno   
dijous, 28 de febrer de 2013 00:00

cristinabru

Cristina Ródenas,"Soy mucho más feliz ahora que antes de la enfermedad”

La joven ha vivido el año más intenso de su vida tras el diagnóstico de una grave enfermedad que también le ha abierto nuevos horizontes e ilusiones

 

 ¿Por qué decidiste volcar tus experiencias en un blog?
 Siempre me ha gustado mucho escribir. Cuando me diagnosticaron el tumor, no me vi con fuerzas para hacerlo, pero más adelante pensé que, a lo mejor, a través de un blog podría ayudar a gente que estuviese en situaciones similares y también desahogarme un poco.


 ¿Cómo llegó la inspiración?
 En la recaída. Siete meses después de la primera operación me volvieron a diagnosticar el tumor. En aquel momento tan duro, un amigo me animó a escribir explicando mi experiencia. En cuanto llegué a casa, esa misma tarde, publiqué el primer artículo. Fue dicho y hecho. Y, poco a poco, cada vez lo ha ido siguiendo más gente, he ido recibiendo más mensajes de apoyo y se ha creado una comunidad muy bonita.


 ¿Qué es lo que cuentas?
 ­Lo que me ha pasado. Hablo des­de una experiencia personal y especialmente de las cosas que me han ayudado a afrontar la enfermedad. Creo que es muy importante tener un proyecto, una ilusión. Si te deprimes y te quedas sin hacer nada, que a veces es lo más fácil, todo será mucho me­nos llevadero. Hay cosas sencillas co­mo escuchar música o pasear por la pla­­ya que te ayudan a llevar una vida que no es como quisieras que fuera. Ahí también entra el propio blog.


 El paso por el concurso de 20 Mi­nutos, ¿ha sido satisfactorio?
 Estoy muy contenta, muy satisfecha. Me anima a seguir escribiendo porque veo que hay gente a la que le estoy ayudando. Incluso me llegan mensajes de personas que están hospitalizadas dándome las gracias. Te sientes realizada. Es algo muy bonito.


 ¿Tienes intención de mantener el blog?
 Sí, porque me ha ayudado mu­cho. Además, sin sentirme obligada a pu­blicar muy frecuentemente. Soy par­tidaria de escribir sólo cuando real­­mente tenga algo importante que de­cir. Me gusta que cada artículo ten­ga significado y cumpla su función de ayudar a otras personas.


  ¿Y te has planteado dar un paso más y escribir un libro?
 Me lo han comentado a menudo, pe­ro lo veo más difícil porque todo el proceso es más complicado. Aunque en un futuro no lo descarto. Creo que, como aún estoy metida en todo es­to, es demasiado pronto. Querría acabar, mirar hacia atrás, verlo todo desde fuera y escribir la historia completa.


  ¿Cómo fue aquel primer diagnóstico?
 Fue un jarro de agua fría. No me lo esperaba. Yo estaba en Inglaterra, vol­vía por Navidad y al aterrizar en el aeropuerto noté que cojeaba. Pen­sa­ba que era una contractura pero mi familia se alarmó. Yo no, porque con 22 años no piensas que sea nada gra­ve. Tras hacerme una resonancia mag­nética, me lo diagnosticaron. El día de Nochebuena me sentaba en Bell­vitge con tres médicos que me di­­jeron que tenía cáncer, que iba a te­ner que ser fuerte y coger al toro por los cuernos.


  ¡El día de Nochebuena!
 Los médicos no se olvidarán (ríe). Siempre me recordarán como la chi­ca que les dio las navidades.


 Finalmente no era exactamente cáncer…
 No. Es un tumor benigno, pero es el peor. No se le llama cáncer porque no se trata con quimioterapia, pero tiene un comportamiento cancerígeno porque es muy agresivo. El único método de curación es a través de la cirugía, pero ahora acaba de aparecer un nuevo medicamento que estoy comenzando a probar. Estoy muy esperanzada. Espero que ya haya sido la última operación y que con el tratamiento se elimine por completo.


 ¿Qué le recomiendas a alguien que reciba una noticia como la tuya?
 Siempre preguntar. Sé que da miedo saber a lo que te enfrentas, pe­ro creo que es necesario conocer a tu enemigo para poder luchar contra él. Yo pre­gunté mucho. Creo que es im­por­tante saber qué va a pasar, en cuan­to tiempo y a lo que vas a tener que someterte. Porque tienes que pre­­pararte psicológicamente. Ade­más, apo­­yarte en aquellos a los que más quieres, intentar seguir haciendo cosas para no venirte abajo y, si te han dado esperanzas, luchar porque no todo el mundo las tiene.


 ¿A ti te las dieron?
 Pues no me lo vendieron muy bien (ríe). Me lo pintaron bastante ne­gro. Mi primera reacción fue preguntarle al médico si iba a salir adelante y su respuesta fue que no podía asegurarme nada. Claro, escuchar eso con 22 años es muy duro. Cuando la biopsia confirmó que era un tumor muy ra­ro, algo que nadie esperaba, ya fui absorbiendo la información y recolocando las cosas.


 Tu tumor no es habitual. ¿Has co­nocido a más gente que lo padezca?
 Los médicos me advirtieron de que no me metiera en internet porque había muchas mentiras. Al principio les hice caso, pero más adelante no pude evitarlo e investigué. Gra­cias a eso descubrí a dos chicas ar­gen­tinas con las que he mantenido el contacto. Una de ellas precisamente ha to­mado la nueva medicación que yo acabo de empezar.


 ¿Cómo ha cambiado tu vida tras el diagnóstico?
 Totalmente. Tuve que dejar los es­tudios de lado, estuve prácticamente un año sin hacer nada. Ahora los he vuelto a retomar pero, a causa del tra­­­tamiento, no puedo volver a In­gla­terra. Por suerte, he llegado a un acuer­do con la universidad para que me permita hacerlos a distancia.


 ¿Eres una persona diferente?
 Sí, te cambia mucho. Suena típico pero es verdad que te hace ver la vida desde otra perspectiva y aprecias co­sas que antes dabas por hecho. Siem­pre escuchas a los mayores decir que lo más importante es la salud y, cuando te pasa algo así, te das cuenta de que es verdad. Sin salud no puedes ha­cer nada: no podía correr, no po­día hacer un viaje, no podía trabajar. Incluso no podía hacer algo tan simple como salir a pasear. Ahora soy mu­cho más feliz de lo que era antes. Eso es lo que más me impacta. Es sor­­prendente, pero la enfermedad me ha hecho ver cosas que, sin ella, no habría llegado a ver.


 También se dice que se descubre quién está de verdad a tu lado…
 Toda mi familia y mis amigos han es­tado junto a mí, no me han dejado ni de noche ni de día. Sólo hay una persona que me ha decepcionado, pe­ro hay mucha gente con la que ha­bía per­dido el contacto que ahora vuelven a estar cerca de mí. He tenido mu­chas sorpresas, la mayoría po­sitivas.

 

La Biografia

La vida de Cristina cambió radicalmente hace poco más de un año. Tenía 22 años, volvía a casa desde Inglaterra donde estudiaba Cien­cias Políticas para pasar las vacaciones de Navidad. Pero una molestia en la pierna acabó siendo diagnosticada como un tumor óseo de cé­lulas gigantes en la pelvis. Tras una operación y una recaída, decidió ex­presar lo que sentía en un blog (www.cristinarodenas.com).
El blog ha participado en el concurso La Blogoteca del periódico 20 Minutos y la experiencia ha resultado un éxito,  quedando clasificado en el puesto 60 entre más de 7.000 y el sexto de su categoría.

Etiquetes: Gavà Societat
Darrera actualització de dilluns, 29 d'abril de 2013 10:50
 
Joaquim Balsera, alcalde de Gavà PDF Imprimeix Correu electrònic
Josep Antoni Moreno   
dijous, 7 de febrer de 2013 12:10

alcaldebruJoaquim Balsera, alcalde de Gavà

"Gavà és una comunitat: en temps difícils ens hem de donar suport"

Per a l'Alcalde, Joa­quim Balsera, un dels grans reptes és el manteniment de la prestació de serveis als gavanencs i les gavanenques

Obrim un nou any i en deixem enrere un de molt marcat per la crisi econòmica, també en l'àmbit local. Com valora aquest 2012?
Des del punt de vista econòmic, potser ha estat el pitjor any de la història democràtica de la ciutat. Els ingressos municipals van caure d'u­na manera espectacular, però la necessitat de fer front als serveis ordinaris de l'Ajuntament ha fet que haguéssim de prioritzar i prendre de­cisions. Ara bé, des d'una perspectiva molt personal, haig de manifestar una certa satisfacció perquè crec que hem pres una sèrie de decisions en­certades que han permès que la ciutat pugui continuar oferint el conjunt dels serveis municipals sense una minva important.


Quines han estat aquestes de­ci­sions?
Totes les administracions han hagut de fer una reducció substancial de la despesa, però nosaltres no l'hem fet en els serveis essencials. Hem rebaixat l'estructura municipal i hem buscat formes alternatives de prestar els serveis.


És el que s'ha anomenat Pla de mo­­dernització?
Efectivament. Per exemple, no­més el pla energètic ja suposa un ob­jectiu d'estalvi de 3 milions en el Pla Gavà 21 Però no només això. Hem reorganitzat una administració que no permetia una cosa tan senzilla com la mobilitat del personal entre serveis si era necessari. La reestructuració que hem fet, integrant els patronats i instituts a l'Ajuntament, millora les prestacions i redueix entre un 10 i un 15% la des­pesa en estructura. Un cop més, es­tem millorant l'eficiència sense re­percutir la retallada en el ciutadà.


En aquest sentit, quin és l'objectiu per al 2013?
Continuar en aquesta línia. Crec que hem de ser una administració modèlica i, de fet, comencem a tenir aquest reconeixement gràcies a la di­nàmica de repensar-nos contínuament. I és que no estem aquí per ad­ministrar només el present, sinó també el futur. El ciutadà ha de saber que aquest és el moment en què l'A­juntament té menys recursos per fer coses a la ciutat. S'està veient en as­pectes puntuals com el manteniment de les instal·lacions esportives. Però crec que 2013 serà l'any en què el ciutadà percebrà novament els estàndards de qualitat en molts dels serveis que prestem. I això serà possible perquè hem estalviat i hem reduït el deute municipal. Encara hem de treballar perquè l'Ajuntament tingui millor salut econòmica, però té un futur important per desenvolupar nous projectes.


Creu que hem passat el pitjor de la crisi o encara han de venir temps complicats?
No ho sé. Però no vull que m'afecti el pessimisme generalitzat. In­tento no fer cas als oracles catastrofistes de l'economia i escoltar els que, com jo, creuen que amb el treball i l'assignació racional i ben prioritzada de recursos, podem anar sortint d'aquesta crisi. Un exemple clar: alguns diuen que no es pot fer res per crear ocupació, però nosaltres estem sent innovadors i creant alternatives reals per a casos ben reals a través de plans com el que anomenem "6+6".


Amb aquest pla l'Ajuntament subvenciona contractacions a ciutadans i ciutadanes gavanencs. Quina rebuda està tenint?
Molt bona perquè és un projecte que conjumina el sentit comú amb la capacitat i l'oportunitat econòmica i política. L'Ajuntament paga 6 mesos de sou d'un treballador o treballadora de Gavà si l'empresa el con­tracta 6 mesos més. És a dir, en total un any de feina. Això està possibilitant que ga­vanencs i gavanenques trobin feina i, a la vegada, genera il·lusió en l'empresari per fer créixer la seva empresa. Algú podria dir que a Gavà hi ha  prop de 4.000 persones aturades i els 25 llocs de feina que hem creat a través d'aquest Pla d'ocupació no solucionen el problema. És cert, però, en la mesura de les nostres possibili­tats, hem de contribuir constantment que els ciutadans de Ga­và surtin d'aquesta crisi.


En la mesura d'aquestes possibilitats, quins grans projectes es veuran consolidats aquest 2013?
Hi ha projectes i reptes. El gran repte és el manteniment de la prestació de serveis que el ciutadà de Ga­và coneix. Però tampoc hem de deixar de banda els grans reptes de ciutat, especialment els que no suposen despesa en inversió. Per exemple, consolidar el creixement industrial de Gavà amb els plans Joncs i Ma­tabous, o anar creixent, poc a poc, en les promocions d'habitatge públic a Ponent. Aquest 2013 també ha de veure, en el ter­reny de la inversió, la consolidació del gran eix cívic que la ciutat es me­reix: la connexió definitiva entre la platja i el nucli ur­bà per l'avinguda del Mar. Això in­clou la creació d'un nou pas sotavies per a vianants i ciclistes. També s'ha d'iniciar l'escola bressol de les Bòbiles, dotar la Po­licia Municipal d'una nova seu i acabar la primera planta de la Casa de les Famílies.


La Generalitat s'havia compromès a una sèrie de projectes que semblen bloquejats. Han d'avançar en els propers mesos?
La Generalitat ha de parlar amb claredat. Exigim que es compleixin els acords: la construcció del nou Institut de Bruguers i el de Gavà Mar, així com la millora de l'Hos­pi­tal de Viladecans i la construcció del tercer CAP sanitari. El que demanem és que hi posi dates. No cal que sigui demà, però, com a mínim, que hi hagi un calendari.


És un mal moment per trobar els recursos econòmics...
Però s'ha d'explicar. Nosaltres ho hem fet. Hem hagut de dir als veïns de Ca n'Espinós que ara per ara no podem fer el vial del barri. L'a­pro­varem en breu, però no tenim diners per executar-lo. Crec que a la gent li hem d'explicar la realitat. El que no pot ser és que el conseller faci promeses quan es reuneix amb l'alcal­de i que després no s'acabi de concre­tar res.


Un dels projectes sorgits amb la crisi és la Plataforma Gavà Solidària. Per què és va engegar?
Perquè som una comunitat. I la comunitat, en els moments difícils, s'ha de donar suport. Hem de funcionar en xarxa i mirar que ningú en quedi fora. Jo m'hi penso implicar fins a les darreres conseqüències, per­­què, davant la por de la crisi generada per aquest sistema capitalista tan bèstia, hem de dir prou!. Aquest crit és la plataforma Gavà Solidària.


Quin balanç en fa després de la campanya nadalenca?
N'estic satisfet, però tot just es­tem començant. Crec que ha d'acabar sent aquell element que ajudi la gent desnonada,  la que té problemes per comprar els llibres de text,  la gent gran que no pot pagar els medicaments. És molt més que un banc d'aliments. És un projecte se­riós i decidit per implicar la societat civil i l'administració en una lluita per afavorir la justícia social. Perquè aquest és el valor que, com a alcalde, vull que prevalgui a la ciutat.


En resum, quins són els seus propòsits com a alcalde per al 2013?
Continuar lluitant contra la injustícia que provoca la crisi i contribuir d'una manera radical en allò que podem fer. Continuarem in­novant per generar ocupació, riquesa i estímul econòmic a la ciutat. Lluitant contra la principal preocupació de ga­vanencs i gavanenques que és l'atur. Ja sé que no ens toca, però els interessos de la ciutadania de Gavà els han de defensar en primer terme l'alcalde i l'Ajun­tament de Gavà.

Darrera actualització de dijous, 7 de febrer de 2013 13:21
 
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Pàgina 10 de 11

bannerpdf

Això és gavatv.cat

"Roca: Històries paral·leles" / Museu, fins el 27/08

Històries de Gavà - Els cinemes d'abans

Minuts Musicals - Mane Ferret, "Amor del bueno"

Te'n recordes? - Documental "Les sorres"

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. No obstant això, podeu canviar la configuració de cookies en qualsevol moment.

Accepto l’ús de cookies per aquest lloc.