Antonio José, cantante PDF Imprimeix Correu electrònic
Josep Antoni Moreno   
dijous, 30 de juny de 2016 02:08

anotinio jose

Antonio José: "Que el público venga con el corazón abierto y me deje entrar en él”

Antonio José estará en directo en la plaza de Francesc Macià el 2 de julio a las 23.30 como cabeza de cartel de las fiestas de Sant Pere

El año pasado el concierto de Fies­ta Mayor lo protagonizó Antonio Oroz­co, tu coach en La Voz. ¿Cómo sien­ta seguir sus pasos?

Seguir los pasos de un grande siem­pre es bueno y, si es Antonio, más todavía. Así que es un honor aún más grande sucederle como ca­beza de cartel en Gavà.


 Orozco ha seguido haciendo de coach más allá de La Voz?
Siempre. Siempre. Como un pa­dre. Tengo el placer de tenerlo como un amigo y recibir siempre sus consejos y saber que está cerca de mis proyectos y de mi día a día.


¿Cómo vives conciertos como el de Gavà, con mucha gente en la plaza, en plena fiesta mayor?
Es emocionante. No puedo ex­presarlo con palabras. Es indescriptible ver a mi gente apoyándome y can­tando mis canciones. ¡Si se las sa­ben mejor que yo!  Y toda esa emoción la expreso de la mejor manera que sé, que es cantando mis canciones desde el escenario.


¿Qué tal el público catalán?
A Catalunya y a los catalanes les tengo mucho cariño. De hecho, cada vez me gusta más Barcelona. Es una ciudad que me va atrapando poco a poco y algún día me gustaría vivir en ella. Y sentir al público catalán ha si­do siempre un verdadero placer. De hecho, tengo familia por aquí, así que mayor placer todavía.


¿Conocías Gavà?

No, no la conocía. Pero ya estoy deseando que llegue el 2 de julio, con la energía de una ciudad en fiestas. Quie­ro hacer vibrar a Gavà y que Ga­và me haga vibrar a mí.


¿Qué podremos escuchar en el con­­cierto?
Vamos a escuchar los temas de mi disco “El viaje”. No sé si ya podremos ofrecer algo del disco nuevo, que sale a la venta el 8 de julio. Es­pero que sí y poder disfrutarlo con Gavà.


“El Viaje” ha sido doble platino y el single “Contigo” ya ha sido número uno. Para los tiempos que corren, to d­o un lujo…
Es un sueño estar viviendo todo esto. Hacer música es lo que más me gusta y quiero seguir haciéndolo du­rante toda mi vida. Seguir luchando por estar en lo más alto. Es el motivo por el que me levanto cada mañana.


¿Qué has aprendido en ese “viaje” desde La Voz hasta hoy, un año después?
Se aprende mucho cada día. De los músicos, del equipo… Es un mun­do que siempre te sorprende, en el que siempre se aprende algo nue­vo. Y ahora sé cosas que hace un año no imaginaba gracias a la ayuda de grandes artistas que he ido conociendo. 

 

Optaste por presentarte a un talent. ¿Era el mejor camino?
No fue idea mía (ríe). Fue mi ma­dre la que me presentó porque yo ja­más me imaginé haciendo un talent. Pero gracias a ello me vieron millones de personas y, por suerte o por desgracia, hay que estar en televisión para darte a conocer. Así que mi madre lo vio claro, llamó y me hizo una encerrona de la que ha salido algo muy bueno.


No eres nuevo en esto de la mú­sica. Hace 10 años, siendo aún un ni­ño, representaste a España en Euro­junior. ¿Cómo recuerdas esa experiencia?
Recuerdo la ilusión que sentía. Fue una experiencia muy bonita re­pre­sentar a mi país en el festival. Aun­que, con 10 años, sólo piensas en ju­gar y pasártelo bien.


¿Qué queda de aquel niño?

Excepto el físico, que ahora tengo barba (ríe), queda todo. Sigo siendo el mismo chaval de siempre. Y siempre que puedo me gusta estar con mis tonterías. Mis padres me han en­señado a disfrutar siempre de lo que haga para sacar lo mejor de mí. Y eso no puede perderse


Hace 10 años ya estabas en un es­cenario y ahí sigues. ¿Dónde te ves en 10 años más?
Me veo disfrutando de la música, con las mismas ganas. Si Dios quiere con unos cuantos discos más (ríe) y con mi público, que es lo que más me motiva a seguir.


¿Qué le dirías a alguien que no te ha visto nunca en directo y se está planteando pasarse por el concierto de Gavà?
Que vengan con el corazón abierto y me dejen entrar en él y disfrutar de lo más bonito que existe en el mun­do que es la música.

 

Biografia

La carrera de Antonio José no empieza ahora. Hay que remontarse 10 años atrás, cuando siendo un niño representó a TVE en el festival Euro­junior con el tema “Te traigo flores”. Logró un meritorio segundo puesto que le hi­zo co­nocer los escenarios y decidir que quería dedicarse a la mú­sica. Pero la gran eclosión llegó en 2015, con sólo 20 años, cuando ganó el concurso de talentos La Voz, con An­to­nio Orozco co­mo coach. De aquel triunfo, un disco: “El via­je”, que logró un gran éxito, se colocó el número 1 en las listas de ventas y le ha llevado a realizar una gira por toda España que esta Fies­ta Mayor re­cala en la plaza de Francesc Ma­cià. Un concierto que llegará po­cos días an­tes del lanzamiento de su nue­vo trabajo, “Contigo”. Un disco con el que el artista cordobés quiere consolidarse entre las estrellas del pop español.

Darrera actualització de diumenge, 26 de juny de 2016 17:02
 
Guillem Martí, estudiant i actor de musicals PDF Imprimeix Correu electrònic
Josep Antoni Moreno   
dijous, 5 de novembre de 2015 10:59

 Guillem martiGuillem Martí, caracteritzat com El Petit Príncep

“És emocionant quan et diuen que han trobat el rostre d’El Petit Príncep gràcies a tu”

Es pot votar la feina de Guillem Martí com a millor actor de musical al web dels Premis Butaca: www.premisbutaca.cat

D’on surt tota aquesta passió pel teatre musical?

Diuen els meus pares que abans de parlar ja cantava. Quan tenia un any, vam anar a veure un musical que feia el meu germà i ja vaig començar a taral·lejar les cançons i a ballar-les. Als tres anys ja vaig començar al cor l’Amistat, de la Mari Carmen Soler, ... i fins aquí.

 

Va influir l’exemple del teu germà, en Gerard?

És clar que sí! El recordo per casa cantant les seves cançons sempre i això acaba formant part de tu. Ell és el que des que era ben petit em va introduir en aquest món. Era ell el que li deia a la meva mare: “Porta’l a aquest càsting”. Gràcies a ell hi he pogut arribar i, a més, m’ha ensenyat moltes coses.

 

Un cop has conegut el món del teatre professional, era com te l’esperaves?

És el que m’esperava o fins i tot més. Hi havia molta gent que em deia que seria complicat compaginar-ho amb els estudis, però si volia dedicar-m’hi, era el millor lloc per aprendre.

 

El primer escenari que vas trepitjar va ser el de l’Espai Maragall. Què significa l’Espai Escènic per a tu?

El Maragall és com la meva segona casa, i la gent que hi treballa és la meva segona família. Passar aquí les vacances és el millor que em pot passar. El Dani, el Jordi i tots els que se n’ocupen fan una feinada increïble i estan fent pedrera d’actors a Gavà. Sento que sovint truquen productores buscant nois i noies per fer obres o curtmetratges. A més a més, ens ho passem molt bé i, com que som de diferents edats, també aprenem els uns dels altres.

 

Del Maragall vas passar al BTM a La Bella y La Bestia fent de Chip. Com va ser allò per a un nen encara petit?

El canvi va ser brutal: l’espai, la gent... tot era molt més gran. Però, a poc a poc, vaig anar perdent els nervis. Era tan petit que no ho vivia com una feina, era com un hobby. Quan acabava a l’escola anava al BTM, actuava i preguntava a tothom per què servia cada cosa. Era una afició.

 

Però bé que ho havies de treballar...

És com el nen que fa futbol. Ha d’entrenar i ha de millorar per poder fer-ho millor en cada partit. Jo havia de memoritzar i assajar en lloc d’entrenar.

 

I els estudis no se n’han ressentit pas...

De fet, m’ha ajudat fer teatre. Perquè el fet d’haver d’actuar em motivava a fer els deures i organitzar-me per poder gaudir del que jo veia com un hobby.

 

Van seguir A, de Nacho Cano; Els Miserables i, ara, El Petit Príncep. Com va arribar aquest regal de paper?

Van ser ells els que van trucar a l’Espai Escènic buscant algú perquè no trobaven qui fes de Petit Príncep. I vaig tenir la gran sort de ser jo. Haig d’agrair a La Roda que em dispensessin de fer Nit de Reis, que ja estava tot acordat, i que em deixessin fer El Petit Príncep perquè creien que seria el millor per a mi.

 

Aquí ets el protagonista absolut i, a més, ets tu sol. Com s’afronta això?

És una gran responsabilitat, perquè no és el mateix que partir-s’ho amb altres nens. I és teatre. Si les coses van malament, no pots aturar-te i has de tirar endavant com sigui.

 

I no has fallat mai...

Per sort no. Crec que la clau és que ho vam assajar molt abans d’estrenar. Tant que, a l’estrena, no vaig tenir gaires nervis. Això sí, he cuidat molt la veu i de moment no hem hagut de suspendre cap funció.

 

Com has rebut la nominació als Premis Butaca com a millor actor de musical?

No m’ho esperava per res. Vaig estar com un dia sencer en xoc perquè mirava els altres nominats, que són grans, i no em podia creure que fos en la mateixa categoria. Estic supercontent, no necessito res més.

 

Estàs creixent i, malauradament, el paper et quedarà petit. El trobaràs a faltar?

El trobaré molt a faltar i crec que sempre el recordaré com una etapa molt especial. És emocionant quan veus com et miren els nens o quan la gent t’explica que han trobat el rostre del Petit Príncep gràcies a tu. Fa que tota la feina valgui la pena.

 

Com us n’heu sortit per fer un èxit d’un llibre que tothom coneix tant? No era arriscat?

Ha costat molt, perquè és un llibre molt popular i qui més qui menys té al cap com és el seu Petit Príncep. Però l’Àngel Llàcer i el Manu Guix han aconseguit plasmar a l’escenari el que tenia Saint-Exupéry al cap, i crec que aquesta és la clau de l’èxit.

 

A més del teatre, també formes part del cor Top Teen. Què tal l’experiència, deixant de banda el mal tràngol a “Oh Happy Day”?

És un grup genial i tenim grans directors i mestres amb nosaltres que fan que cada assaig sigui una autèntica master class. Tenim un repertori de cançons que són molt guais i crec que està sonant molt bé!

 

Cap a on vols caminar en el futur?

Sempre m’ha agradat el tema de l’escenografia. Des de ben petit que faig maquetes de teatre i els muntatges de diferents obres. M’encanta tot el que suposa el teatre, no només el que es veu, sinó també el que hi ha al darrere i la feina que implica que, de vegades, pot durar anys abans de l’estrena.

 

Com et veus d’aquí a 10 anys, quan en tinguis 25?

Espero seguir fent musicals, tant a l’escenari com al darrere: actuant i produint o fent l’escenografia, per exemple. Estaria bé.

 

BIOGRAFIA

 Amb només 15 anys, té un currículum que molts actors voldrien. Una carrera, encara curta però ja intensa, que podria obtenir enguany un Premi Butaca al millor actor de musical per haver estat el Petit Príncep. Un paper que, tot i haver crescut aquest darrer any, encara li va a la mida i que al desembre torna a Barcelona. Abans havia passat per alguns dels musicals més importants i, pel que sembla, continuarà sent-hi en el futur. Li ve de família a través del seu germà Gerard, amb qui va compartir escenari al musical A, de Nacho Cano. A més del teatre, canta amb els Top Teen, toca el piano i ara aprèn violí. També és un apassionat de les miniatures i no descarta fer cinema o teatre. D’entre els musicals que li agradaria fer en el futur, tot i que n’hi vénen molts al cap, es queda amb Wicked.

 

 

 

 

Darrera actualització de dijous, 5 de novembre de 2015 11:13
 
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Pàgina 2 de 12

bannerpdf

Això és gavatv.cat

10 anys de l'Espai Maragall

Històries de Gavà - Els cinemes d'abans

Minuts Musicals - Mane Ferret, "Amor del bueno"

Te'n recordes? - Documental "Les sorres"

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. No obstant això, podeu canviar la configuració de cookies en qualsevol moment.

Accepto l’ús de cookies per aquest lloc.