Aurora Batet, primera dona castellera PDF Imprimeix Correu electrònic
Josep Antoni Moreno   
divendres, 26 de juny de 2015 12:27

 aurorabatet

Aurora es va convertir en la primera nena que feia castells

“L’èxit actual dels castells és gràcies a les dones”

Aurora Batet és considerada la primera dona castellera de la història. I va ser a Gavà, amb els Xiquets de l’Eramprunyà, quan es va iniciar en els castells

Comencem pel començament, l’any 1947. Com va ser que vas començar a fer castells?

El meu pare va muntar una colla a Gavà, els Xiquets de l’Eramprunyà, i de gent gran en tenia molta. Xicots guapos, una pila, perquè com que era contractista d’obres tenia molt jovent de Gavà, però de gent petita no en tenia tanta i, de casa, tots vam anar a fer castells. Jo hi vaig anar ràpidament i ben contenta. No m’ho vaig pensar, perquè anar on fos amb els meus germans i el meu pare era una alegria. Tenia 7 anys i, com que no hi havia gaire quitxalla, sempre pujava.

 

Veníeu de Tarragona. Al teu pare li devia costar trobar gent a Gavà, oi?

Doncs els va convèncer! (riu) Però de vegades penso en tot aquell jovent que treballava per al meu pare i que venia a fer castells només perquè ell els ho havia demanat... Va ser un fet realment especial.

 

Abans dels Xiquets de l’Eramprunyà no havies tingut contacte amb el món casteller?

Sí, és clar. A casa anàvem amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els seguíem allà on actuaven. Així que jo ja estava ambientada en aquest món. Quan després de l’accident dels Boada, que eren fonamentals a la colla, els Xiquets de l’Eramprunyà es van dissoldre, vaig continuar pujant amb els de Valls allà on em deien: amunt i avall. Amb ells havíem voltat molt. Vam veure una mica de món, que en aquella època no era pas fàcil. Si fins i tot vam ser al Pardo i vam actuar davant de Franco, que ens mirava des del balcó! Allò, sent tan petita, em va semblar molt gran i molt especial.

 

I així fins als 14 anys...

Sí. Llavors ja vaig plegar. O em van fer fora... no ho tinc gaire clar. Però ja em feia gran i no es veia bé. És que llavors era molt estrany que una noia hi anés, a fer castells. Però jo hi anava amb els meus germans i amb el meu pare i no passava res. Per a mi era normal i a ningú se li feia estrany. Jo era la reina de la colla, tothom m’estimava molt... La “bateta”, em deien.

 

Però els Batet hi van seguir vinculats...

I tant! El meu germà Àngel era un dels titulars indiscutibles a la Vella dels Xiquets de Valls, com si fos Messi per al Barça. Va ser un dels que van pensar en el 3 de 9 quan ningú ni s’imaginava castells així.

 

Des que ho vas deixar, el 1951, han canviat molt les coses. Com veus ara el món casteller, que viu un moment daurat?

Crec que l’èxit que ha aconseguit ha estat gràcies a la dona. Així de clar. La meitat de les colles són dones i això ha canviat el seu tarannà i les ha convertit en grans famílies. Hi ha joves, matrimonis, famílies senceres que hi van. Fins i tot m’explicaven fa poc a Valls que hi ha una castellera que dóna el pit enmig dels assaigs. Si hi ha dones de la meva edat que fan castells! I fins i tot hi ha noies que fan el paper que abans només feien homes, que aguanten el pes del castell. És fantàstic.

 

Podries tornar-hi...

Qui, jo? Ara ja no! (riu) Ni ara, ni quan era més jove!

 

Ets padrina dels Castellers de Gavà i faràs de presentadora de la seva Diada, el dia 28. Com veus els Blaus?

Penso que han de créixer i afegir més gent perquè si no es desanimaran. Però he vist que van guanyant d’un any a l’altre, però s’ha de tenir paciència i arrossegar gent perquè per fer castells en cal molta.

 

Potser li falta “esperit casteller” a la nostra ciutat?

No sé si Gavà és un poble molt casteller, però si el meu pare va aconseguir fer una colla quan no n’hi havia cap fora de la zona en què els castells són tradició... és que es pot fer. I ara no només hi ha bones colles a Valls o Tarragona. N’hi ha a tot arreu i, insisteixo, si això s’ha aconseguit, ha estat gràcies a la dona. Però, és clar, costa molt tirar endavant.

 

Tot i així, els castellers ho viuen sempre amb una gran passió. Què tenen els castells que agraden tant?

És difícil d’explicar, ho has de sentir a dins. Quan sents la gralla sonar és com quan ets a l’estranger, lluny de casa, i sents una sardana. Sents una cosa a dins que et commou, que fa un pessigolleig especial. Els castells no es poden veure amb fredor, des de fora. S’han de viure. I són molt especials, tenen un gran valor... si fins i tot són Patrimoni de la Humanitat!

 

BIOGRAFIA

Nascuda a Reus l’any 1936, l’Aurora Batet és considerada la primera dona castellera de la història. I va ser a Gavà, amb els Xiquets de l’Eramprunyà, quan es va iniciar en els castells. Li venia de família, perquè la colla l’havia fundada el seu pare, que havia vingut a treballar a Gavà des de Tarragona i va enredar un munt de joves del poble perquè pugessin uns a sobre dels altres. Amb ells, també va engrescar els seus fills... i filla. Era una colla de rècord: la primera que es va fundar fora de les comarques de Tarragona i la primera amb una noia a les seves files. I és que, tot i que hi havia dones que havien participat puntualment en castells, l’Aurora és la primera que ho va fer regularment, entre el 1947 i el 1951. Una fita que li va ser reconeguda l’any passat a Valls, que l’ha feta padrina dels Castellers de Gavà i que la fa la presentadora de la Diada de la Festa Major de Sant Pere d’enguany.

 

 

 

Darrera actualització de divendres, 26 de juny de 2015 12:44
 
Raquel Sánchez, alcaldessa de Gavà PDF Imprimeix Correu electrònic
Josep Antoni Moreno   
dijous, 5 de març de 2015 11:16

Alcaldessa

Raquel Sánchez: "Estem liderant un nou impuls, un nou temps per a Gavà”

Els eixos centrals del mandat de Raquel Sánchez han estat les polítiques de proximitat, socials i de participació  així com l’activació econòmica de la ciutat i la creació d’ocupació

Acaba de complir un any com a alcaldessa. Quin balanç en fa?
Altament positiu. Ha estat un any molt intens i val a dir que se m’ha fet curt. M’agradaria que en­cara hi hagués una mica més de temps per posar en marxa projectes amb els quals em vaig comprometre.


Com quantificaria els projectes que ha pogut fer i els que no?
Ara que comencem a fer balanç del mandat es pot dir que estem gairebé al 90% de compliment dels projectes amb que ens vam presentar a les eleccions, primer com a projecte socialista i després incorporant ICV-EUiA. Crec que, tal com estan les coses, podem estar satisfets. Sobretot perquè hem prioritzat tot allò que té a veure amb l’atenció i la protecció a les persones. Malgrat la crisi, la ciutat ha aguantat bé i hem pogut donar resposta a les necessitats de les persones. Alhora hem transformat la ciutat, potser no amb grans actuacions i inversions, però sí en tot allò què hem hagut d’incidir per millorar la qualitat de vida de les persones. Estic satisfeta no només del man­dat, sinó especialment del dar­rer any en què he estat alcaldessa.


En el seu discurs de proclamació va dir que volia governar amb les persones. Com ha concretat aquesta promesa?
Val a dir que no ha resultat tan difícil. Quan els polítics parlem de proximitat, si no es concreta, es que­da en simple retòrica. Així que hem posat en marxa diferents projectes com “L’alcaldessa als bar­ris”, que ha estat una manera d’apropar la institució de l’alcaldessa a la ciutadania i, a partir d’aquí, recollir les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes. Però també hem fet el “Junts fem barri”, que és un projecte pioner i que ha tingut una molt bona acollida. Un projecte que tot just aquest mes ha començat a fer realitat les obres que va triar la ciutadania per millorar els seus carrers i els seus barris.


Hem sentit molt el concepte “junts”, amb la voluntat d’implicar la ciutadania. Com ha respost?
La gent ho ha acollit molt bé perquè el que fa és donar respostes a les peticions que es feien. El “Junts fem net”, per exemple, la campanya de civisme i de neteja, té l’origen en el contacte que he pogut tenir amb el dia a dia dels veïns i dels barris que van demanar una millora en els carrers i en la neteja. A partir d’aquí vam reaccionar i vam posar en marxa aquesta campanya que no era simplement d’imatge, sinó que també comportava un seguit d’actuacions de neteja in­tensiva o de reposició de mobiliari urbà. I quan em trobo els veïns em diuen que es nota que estem treballant pels barris i intentant millorar-ne les condicions de vida. La meva voluntat de governar amb la gent és aquesta, per això m’agrada que en els diferents projectes hi aparegui la paraula “junts”.


Va parlar també de mà estesa a l’oposició. Quines passes s’han fet en aquest sentit?
He intentat des del primer dia que en els grans temes compartíssim reflexions i plantejaments i in­cor­porar propostes que fossin raonables i milloressin la ciutat. He tin­gut converses amb els regidors de l’oposició i hem regulat les juntes de portaveus perquè fossin men­suals i perquè s’hi pogués plantejar tot allò que es volgués i intentar trobar punts d’acord perquè crec que l’oposició no només ha de fer oposició, sinó que també hauria de fer més propostes.


En aquest any s’ha parlat molt de transparència. Què s’hi ha pogut fer?
Crec que hem fet un salt qualitatiu en aquest tema. Hem renovat el segell Infoparticip@, que acredita la informació que s’ofereix al ciutadà. I el que és més important: hem posat en marxa el portal de dades obertes, que és pioner i que de­mostra que hem estat valents po­sant a disposició de qui ho vulgui mi­rar informació municipal sense treballar ni filtrar, tal com la tenim a l’Ajuntament. I així el mateix ciutadà pot prendre aquesta informació i fer-ne gràfics o aplicacions. Té un doble valor afegit, la transparència i la corresponsabilitat, i permet que el ciutadà pugui fer propostes amb la informació que és seva, no pas de l’Ajuntament.


En un any al capdavant de l’alcaldia hi ha hagut moments per a tot. Què ha estat el més difícil?
El pitjor és no poder arribar a tot. Jo he estat a peu de carrer, do­nant la cara, i això implica que et di­guin el que agrada i el que no agrada. Però no podem arribar a tot perquè són moments complicats en què els ajuntaments estem pa­tint les retallades tant en recursos com en competències i això ens im­pedeix fer tot allò que voldríem fer. Però crec que si expliques el que pots fer i el que no, la gent, que és sensata, t’ho agraeix. Només cal coherència, honestedat i sinceritat i tractar el ciutadà com a intel·ligent, perquè ho és.


I que ha estat més satisfactori?
L’altra cara és poder recuperar el contacte directe amb la ciutadania. Tot i que ha requerit moltes ho­res i molt d’esforç, ha estat molt satisfactori. Crec que he aconseguit que la gent sàpiga que el seu Ajun­tament i la seva alcaldessa estan al seu costat. M’agrada quan la gent em diu que sóc una alcaldessa propera i que em preocupo per la gent. Si hi ha aquesta sensació, és que el que fem té sentit i que es rep d’aquesta manera.


Fa un any ens deia que volia ser alcaldessa de present i de futur. Ara ja es pot dir que és candidata del PSC a les eleccions. Quines expectatives té davant la convocatòria?
El meu partit va ser el primer que, amb la voluntat de regeneració i d’implicar la militància de base, va triar la seva candidata. Vaig ser-ho perquè des del primer moment havia dit que volia ser una alcaldessa de més recorregut que no només un any. Tot i que la participació en política ha de ser temporal, de mo­ment m’agradaria que la gent ens fes confiança d’una manera majoritària. Sóc ambiciosa en aquest sentit perquè crec que el PSC té acreditada una bona gestió i una experiència que ha de ser un valor, tot i que de vegades sembla que això ja no tingui importància. Penso que tenim un projecte amb molt de re­corregut i estem treballant en un programa electoral que serà participat i participatiu. Estic segura que conformaré un equip que tindrà la mateixa empenta que hem tingut fins ara. De fet, em comprometo per­sonalment a donar un nou im­puls, un nou salt endavant, a aquesta ciutat perquè comença un nou temps per a la política i per a Gavà.

 

Trajectòria

El 15 de febrer passat va fer un any que Raquel Sánchez es va convertir en la primera dona que ocupa l’alcaldia de Gavà i la quarta persona que ho fa en democràcia. Precisament va néixer amb els aires nous del 1975. Va ser a Gavà, la ciutat on sempre ha viscut. Va estudiar al Col·legi Immaculada Concepció i a l’Institut de Bruguers, i ara, amb 39 anys, està casada i té dos fills. És advocada,  llicenciada en Dret per la UB, i té un màster en Dret del Treball i de la Seguretat Social per la UPF. Durant els primers anys de la seva carrera professional va exercir en un despatx de Barcelona i posteriorment en va fundar un de propi a Castelldefels. Des del 2007 és regidora del PSC. Entre el 2007 i el 2011, va ser tinenta d’alcalde d’Economia i Hisenda. I des del 2011 fins l’any passat, va estar tinenta d’alcalde d’Urbanisme i Promoció

Econò­mica. Des del 2012 també és primera secretària del PSC de Gavà. A més, el seu partit ja l’ha confirmada com a candidata a l’alcaldia per a les eleccions del 24 de maig.

 

 

Darrera actualització de dijous, 5 de març de 2015 11:33
 
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Pàgina 3 de 11

bannerpdf

Això és gavatv.cat

"Roca: Històries paral·leles" / Museu, fins el 27/08

Històries de Gavà - Els cinemes d'abans

Minuts Musicals - Mane Ferret, "Amor del bueno"

Te'n recordes? - Documental "Les sorres"

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. No obstant això, podeu canviar la configuració de cookies en qualsevol moment.

Accepto l’ús de cookies per aquest lloc.