Raquel Sánchez, alcaldessa de Gavà PDF Imprimeix Correu electrònic
Josep Antoni Moreno   
dijous, 5 de març de 2015 11:16

Alcaldessa

Raquel Sánchez: "Estem liderant un nou impuls, un nou temps per a Gavà”

Els eixos centrals del mandat de Raquel Sánchez han estat les polítiques de proximitat, socials i de participació  així com l’activació econòmica de la ciutat i la creació d’ocupació

Acaba de complir un any com a alcaldessa. Quin balanç en fa?
Altament positiu. Ha estat un any molt intens i val a dir que se m’ha fet curt. M’agradaria que en­cara hi hagués una mica més de temps per posar en marxa projectes amb els quals em vaig comprometre.


Com quantificaria els projectes que ha pogut fer i els que no?
Ara que comencem a fer balanç del mandat es pot dir que estem gairebé al 90% de compliment dels projectes amb que ens vam presentar a les eleccions, primer com a projecte socialista i després incorporant ICV-EUiA. Crec que, tal com estan les coses, podem estar satisfets. Sobretot perquè hem prioritzat tot allò que té a veure amb l’atenció i la protecció a les persones. Malgrat la crisi, la ciutat ha aguantat bé i hem pogut donar resposta a les necessitats de les persones. Alhora hem transformat la ciutat, potser no amb grans actuacions i inversions, però sí en tot allò què hem hagut d’incidir per millorar la qualitat de vida de les persones. Estic satisfeta no només del man­dat, sinó especialment del dar­rer any en què he estat alcaldessa.


En el seu discurs de proclamació va dir que volia governar amb les persones. Com ha concretat aquesta promesa?
Val a dir que no ha resultat tan difícil. Quan els polítics parlem de proximitat, si no es concreta, es que­da en simple retòrica. Així que hem posat en marxa diferents projectes com “L’alcaldessa als bar­ris”, que ha estat una manera d’apropar la institució de l’alcaldessa a la ciutadania i, a partir d’aquí, recollir les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes. Però també hem fet el “Junts fem barri”, que és un projecte pioner i que ha tingut una molt bona acollida. Un projecte que tot just aquest mes ha començat a fer realitat les obres que va triar la ciutadania per millorar els seus carrers i els seus barris.


Hem sentit molt el concepte “junts”, amb la voluntat d’implicar la ciutadania. Com ha respost?
La gent ho ha acollit molt bé perquè el que fa és donar respostes a les peticions que es feien. El “Junts fem net”, per exemple, la campanya de civisme i de neteja, té l’origen en el contacte que he pogut tenir amb el dia a dia dels veïns i dels barris que van demanar una millora en els carrers i en la neteja. A partir d’aquí vam reaccionar i vam posar en marxa aquesta campanya que no era simplement d’imatge, sinó que també comportava un seguit d’actuacions de neteja in­tensiva o de reposició de mobiliari urbà. I quan em trobo els veïns em diuen que es nota que estem treballant pels barris i intentant millorar-ne les condicions de vida. La meva voluntat de governar amb la gent és aquesta, per això m’agrada que en els diferents projectes hi aparegui la paraula “junts”.


Va parlar també de mà estesa a l’oposició. Quines passes s’han fet en aquest sentit?
He intentat des del primer dia que en els grans temes compartíssim reflexions i plantejaments i in­cor­porar propostes que fossin raonables i milloressin la ciutat. He tin­gut converses amb els regidors de l’oposició i hem regulat les juntes de portaveus perquè fossin men­suals i perquè s’hi pogués plantejar tot allò que es volgués i intentar trobar punts d’acord perquè crec que l’oposició no només ha de fer oposició, sinó que també hauria de fer més propostes.


En aquest any s’ha parlat molt de transparència. Què s’hi ha pogut fer?
Crec que hem fet un salt qualitatiu en aquest tema. Hem renovat el segell Infoparticip@, que acredita la informació que s’ofereix al ciutadà. I el que és més important: hem posat en marxa el portal de dades obertes, que és pioner i que de­mostra que hem estat valents po­sant a disposició de qui ho vulgui mi­rar informació municipal sense treballar ni filtrar, tal com la tenim a l’Ajuntament. I així el mateix ciutadà pot prendre aquesta informació i fer-ne gràfics o aplicacions. Té un doble valor afegit, la transparència i la corresponsabilitat, i permet que el ciutadà pugui fer propostes amb la informació que és seva, no pas de l’Ajuntament.


En un any al capdavant de l’alcaldia hi ha hagut moments per a tot. Què ha estat el més difícil?
El pitjor és no poder arribar a tot. Jo he estat a peu de carrer, do­nant la cara, i això implica que et di­guin el que agrada i el que no agrada. Però no podem arribar a tot perquè són moments complicats en què els ajuntaments estem pa­tint les retallades tant en recursos com en competències i això ens im­pedeix fer tot allò que voldríem fer. Però crec que si expliques el que pots fer i el que no, la gent, que és sensata, t’ho agraeix. Només cal coherència, honestedat i sinceritat i tractar el ciutadà com a intel·ligent, perquè ho és.


I que ha estat més satisfactori?
L’altra cara és poder recuperar el contacte directe amb la ciutadania. Tot i que ha requerit moltes ho­res i molt d’esforç, ha estat molt satisfactori. Crec que he aconseguit que la gent sàpiga que el seu Ajun­tament i la seva alcaldessa estan al seu costat. M’agrada quan la gent em diu que sóc una alcaldessa propera i que em preocupo per la gent. Si hi ha aquesta sensació, és que el que fem té sentit i que es rep d’aquesta manera.


Fa un any ens deia que volia ser alcaldessa de present i de futur. Ara ja es pot dir que és candidata del PSC a les eleccions. Quines expectatives té davant la convocatòria?
El meu partit va ser el primer que, amb la voluntat de regeneració i d’implicar la militància de base, va triar la seva candidata. Vaig ser-ho perquè des del primer moment havia dit que volia ser una alcaldessa de més recorregut que no només un any. Tot i que la participació en política ha de ser temporal, de mo­ment m’agradaria que la gent ens fes confiança d’una manera majoritària. Sóc ambiciosa en aquest sentit perquè crec que el PSC té acreditada una bona gestió i una experiència que ha de ser un valor, tot i que de vegades sembla que això ja no tingui importància. Penso que tenim un projecte amb molt de re­corregut i estem treballant en un programa electoral que serà participat i participatiu. Estic segura que conformaré un equip que tindrà la mateixa empenta que hem tingut fins ara. De fet, em comprometo per­sonalment a donar un nou im­puls, un nou salt endavant, a aquesta ciutat perquè comença un nou temps per a la política i per a Gavà.

 

Trajectòria

El 15 de febrer passat va fer un any que Raquel Sánchez es va convertir en la primera dona que ocupa l’alcaldia de Gavà i la quarta persona que ho fa en democràcia. Precisament va néixer amb els aires nous del 1975. Va ser a Gavà, la ciutat on sempre ha viscut. Va estudiar al Col·legi Immaculada Concepció i a l’Institut de Bruguers, i ara, amb 39 anys, està casada i té dos fills. És advocada,  llicenciada en Dret per la UB, i té un màster en Dret del Treball i de la Seguretat Social per la UPF. Durant els primers anys de la seva carrera professional va exercir en un despatx de Barcelona i posteriorment en va fundar un de propi a Castelldefels. Des del 2007 és regidora del PSC. Entre el 2007 i el 2011, va ser tinenta d’alcalde d’Economia i Hisenda. I des del 2011 fins l’any passat, va estar tinenta d’alcalde d’Urbanisme i Promoció

Econò­mica. Des del 2012 també és primera secretària del PSC de Gavà. A més, el seu partit ja l’ha confirmada com a candidata a l’alcaldia per a les eleccions del 24 de maig.

 

 

Darrera actualització de dijous, 5 de març de 2015 11:33
 
Anna Cartoixà, cantant PDF Imprimeix Correu electrònic
Josep Antoni Moreno   
dilluns, 9 de febrer de 2015 09:11

annacartoixa

Anna Cartoixà: "Sempre he cantat, la música és tan vital per a mi que no la puc deixar”

Enguany l’Anna ha anat més enllà dels estudis de cant i ha començat a fer classes de piano, a més de tocar la guitarra

Ets molt jove i ja sembla que faci molts anys que cantes. Quan vas començar?
 Des que era molt petita. Els meus pares treballen al restaurant Ermita de Bruguers i quan feien bodes sempre hi pujava a escoltar les noies que ve­nien a cantar i com sonava l’òrgue de l’ermita. Va ser llavors quan vaig descobrir que m’agradava. Després vaig fer que m’apuntessin a l’Aula de Mú­sica Soler de l’escola... i... fins ara.


 Què és el que et va agradar de la música?
 Jo crec que ho vivia com una manera de desfogar-me. Quan cantava em sentia més lliure i satisfeta. I encara em passa. La música per a mi és tan vital que no la puc deixar.


 Quan vas decidir que t’hi podries dedicar?
 Amb 11 o 12 anys ja ho veia com una feina, però com un somni que era molt complicat d’aconseguir. No pensava que es pogués arribar a fer realitat, però fa uns anys, vaig començar a prendre-m’ho més seriosament i a estudiar per arribar-hi.


 Ara t’estàs formant per aconseguir-ho. Com van aquestes primeres passes més enllà de l’afició?
 Més que dificultats per estudiar, és per compaginar-ho amb el Batxillerat. Si agafes el meu horari de tota la setmana, veuràs que no tinc temps ni per respirar (riu). Però com que és el que m’agrada fer, haig de treballar intensament i tirar-ho endavant com sigui.


 Què és el que vols fer quan acabis el Batxillerat?
 El que m’agradaria és treballar a la música i el que crec que més s’hi acosta és fer alguna cosa al voltant del món del magisteri per poder fer classe de música, a banda de fer bolos i tenir grups per anar tocant.


 De bolos, vas fent-ne...
 Amb tota la feina que tinc, ara es­tic una mica parada. Estic en procés de buscar un nou grup i faré jam-sessions amb la meva professora de cant. El que més faig són bodes i comunions amb en Dani Casadellà a la gui­tarra.


 Els teus pares què en diuen? No t’han intentat convèncer per fer alguna cosa “de profit”?
 No! (riu). Sempre m’han donat molt suport. Tant a l’hora d’estudiar, com si cal portar-me a qualsevol lloc a cantar. Els estic molt agraïda.


 Imagino que, a banda dels plans més realistes, el que voldries és dedicar-te completament a la música...
 I tant! M’agradaria dedicar-m’hi al cent per cent. L’opció de magisteri és so­bre la taula no tant per ensenyar en una escola sinó per fer-ho en una acadèmia especialitzada. Però el que m’a­gradaria és cantar... estar tot el dia cantant, que ja és el que faig, però podent-m’hi dedicar.


 L’experiència al programa “El Nú­mero 1” no va ser del tot reeixida. Què en vas treure?
 Jo crec que va ser molt positiva. Em vaig assabentar del càsting de Bar­celona només quatre dies abans i estava molt nerviosa perquè no tenia res preparat. Quan vaig arribar-hi no sa­bia ni què cantar. Però vaig passar la primera fase i allò em va donar molts ànims per continuar i per pensar que si lluitava ho podria aconseguir. A la segona part del càsting vaig cantar Yesterday i també vaig passar. No m’ho podia creure.


 Però, finalment, en una votació per internet, no vas poder arribar al programa...
 No va ser tan important per a mi no passar la fase d’internet i no arribar al programa. Em va servir per donar-me ànims i per demostrar-me que podia aconseguir allò que somiava.


 De programes de talents encara n’hi ha, com ara “La Voz”, t’agradaria repetir l’experiència?
 No ho nego, perquè si algun dia veig que hi ha càstings i m’hi veig amb cor, podria tornar-ho a provar. El que pa­ssa és que ara mateix estic força atabalada amb els estudis, però no desaprofitaria l’oportunitat si se’m presentés.


 Gavà té bon currículum en el món musical, amb moltes persones que s’hi dediquen i bones escoles. Això va al favor teu, oi?
 Estic molt contenta d’haver anat a parar a Gavà, perquè a les persones que ens agrada la música ens encanta veure que la nostra ciutat s’hi interessa. Encara em fa tenir moltes més ganes de continuar barallant-m’hi per aconseguir el que desitjo.


 On et veus d’aquí 10 anys?
 M’agradaria estar fent molts bolos (riu). Amb això en tindria prou, ja seria un triomf. Aclareixo que no m’agrada la paraula “triomfar” com a sinònim de fama. Penso que un mú­sic de veritat el que ha de fer és gaudir de la música i anar treballant. M’agradaria triomfar, però de veritat, que per a mi és poder treballar i viure de la música.

 

Biografia

Amb només 17 anys, l’Anna Cartoixà ja té clar que el que vol és cantar. Va estar a punt de tastar l’èxit televisiu a “El Número 1” d’Antena 3, una aventura que la va animar a continuar. Ara compagina el Batxillerat d’arts escèniques amb l’escola de música Ca la Montse de Begues, una de les més prestigioses de la comarca. La música que porta a sobre té uns quants anys. Al seu reproductor hi podem sentir Queen, Bon Jovi, Pink Floyd o Dire Straits. És el que li agrada escoltar i també cantar, tot i que assegura que encara no sap quin és el seu estil. De moment, treballa fort per trobar-lo.

Etiquetes: Gavà Música
Darrera actualització de dilluns, 9 de febrer de 2015 09:23
 
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Pàgina 3 de 11

bannerpdf

L'agenda pel cap de setmana de Sant Jordi

El temps per Sant Jordi

Els cinemes d'abans a Gavà

Minuts Musicals: Panam - "River"

Cuinem a casa: Tiramisú

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. No obstant això, podeu canviar la configuració de cookies en qualsevol moment.

Accepto l’ús de cookies per aquest lloc.