Gerard Martí, actor PDF Imprimeix Correu electrònic
Josep Antoni Moreno   
dijous, 6 de febrer de 2014 06:21

gernardmartiGerard Martí: “L’espectacle és una muntanya russa, però has de tenir els peus a terra”

Gerard Martí torna a la televisió, a una sèrie d’àmbit nacional, per interpretar a Jacobo, un noi que viu permanentment connectat a la xarxa

 

Està a punt de veure la llum a Cuatro el teu nou projecte. Què és Drea­mland?

És una sèrie musical en què s’ajunta el ball, l’actuació i el cant. És com una escola que forma talents per po­der treballar al món de l’espectacle. El que veurem són una sèrie de trames protagonitzades per nois i noies que passen dins i fora de l’escola, amors i desamors... com una sèrie normal i corrent però amb el ball i la música com a nexe d’unió de les di­ferents històries. Una mena de bar­reja entre Fama, Glee o Un paso ade­lante.


Ha estat un procés molt llarg. En sentim a parlar des del 2010!
Doncs sí. Fa 3 anys que vaig fer el càsting. Ha passat de tot. De fet, el procés de càsting ja era molt diferent del que és habitual: el director va agafar 70 persones i vam estar tres dies en una casa, concentrats, demostrant tot el que podíem fer. Jo, de fet, el primer dia estava rebentat de la veu i em va anar molt bé aquest sistema, perquè el tercer dia ja estava molt millor. Va funcionar bé i d’allà ens va seleccionar uns quants que vam passar tres mesos en una acadèmia formant-nos amb professors de cant, de ball i d’interpretació... Ha estat un projecte molt llarg.


Finalment aquest mes de març la podrem veure, oi?
Després de tant de temps no ens podem ni creure que surti ja! Ara és un moment molt decisiu perquè cal veure que no coincideixi, per exemple, amb el Mundial. Però ja estem a punt de veure-la, sí! I es pot dir que és la nineta dels ulls del Paolo Vasile, el responsable de Mediaset, que ens ve a veure molt sovint i que està encantat amb la sèrie.


El teu personatge es diu Jacobo. N’estàs content?
M’agrada molt perquè és un friqui de les xarxes socials i està actualitzadíssim a facebook, twitter o instagram. M’encanta interpretar-lo perquè m’ho passo molt bé. És un noi molt boig i tot ho veu des d’internet. Em sembla molt interessant com a persona.


I et fem aquesta entrevista des de Miami. Déu n’hi do!
És un luxe (riu). Va ser molt divertit perquè ens ho va dir el director d’un dia per a l’altre: dissabte agafem un vol per anar a Miami a gravar el videoclip del single. I et veus a Mia­mi i penses: quantes coses em passen! I en quant poc temps! Estic molt content!


I mentre gravaves Dreamland has estat al musical d’El Rey León...
Em va sorgir enmig de tot això. Per sort, tot han estat facilitats per compaginar una cosa i l’altra. I és que no podia dir que no, perquè El Rey León és un musical que em fascina des que era petit. Ha estat mig any molt dur, pensava que no podria amb tot, però la veritat és que ha estat molt productiu.


I tot plegat amb només 25 anys...
No em queixo! Estic molt content de tot el que he pogut fer i encara em poso molta pressió pel tema de l’edat i fins on vull arribar. Però la veritat és que no em puc queixar de com han anat les coses.


Ara tornes a la televisió. T’agrada el mitjà?
No n’havia fet més fins ara i tenia ganes de tornar-hi. A Un golpe de suerte vaig aprendre moltíssim perquè vam gravar 60 capítols i tenia moltes escenes. Va ser un gran aprenentatge.


La televisió dóna una fama que no donen altres mitjans de comunicació. Estàs preparat?
Això ja ho vaig viure una mica amb Un golpe de suerte o a Misión Eurovisión, que la gent em parava, es feia fotos amb mi o veia que me’n feien de lluny. Després passen dos mesos, ningú se’n recorda de tu i has de seguir treballant i creient en tu mateix i pensant que ets en el ca­mí que vols seguir. El món de l’espectacle és com una muntanya rus­sa que puja i baixa, però has de tenir els peus a terra per saber com afron­tar-ho.


El teu germà Guillem ja ha fet pa­pers importants a La Bella y la Bestia o Los Miserables. A aquest pas et su­pera...
Sóc el fan número 1 d’en Gui­llem. És una “bèstia parda”. Tant de bo que em trepitgi els talons i em passi al davant. Perquè l’he pogut veure treballar i és un crac. A més, té el cap molt ben posat i això del teatre, per a ell, és una activitat extraescolar.


Què us han donat a casa per aconseguir aquests resultats?
No ho sé. És estrany perquè ma mare, per exemple, la poses a cantar en un karaoke i es mor de la vergonya. Però estan molt contents, i s’emocionen quan veuen que aconseguim el que somiem.


Però per aconseguir-ho vas haver de marxar a Madrid...
Ara ja m’hi he fet completament,, és casa meva. Per desgràcia, això de marxar a la capital és necessari al món de l’espectacle perquè tot es fa allà. Pensa que el càsting d’A, el mu­sical de Nacho Cano, es va fer a Ma­drid quan l’obra, de fet, es representava a Bar­celona.


Com ha canviat en Gerard Martí des del 2007 quan vas ser a Misión Eurovisión?
Ara tinc molta més experiència, és clar. Quan miro els vídeos de Misión Eurovisión penso que m’agradaria tornar-ho a fer, però amb l’experiència que tinc ara: tenia un punt d’inseguretat, d’il·lusió, que era molt maco. Jo se­gueixo sent el mateix, però les feines que vas fent, els viatges, et van fen créixer com a persona.


I quins objectius et poses de cara al futur?
­M’agrada molt somiar. I somio “a lo bèstia”. Realment em veig recollint un Oscar. És un dels meus objectius. Jo vull un Oscar! (riu)

 

Biografia

 

Amb 6 anys va començar a tocar el piano i ja no ha parat. El món de l’espectacle ja el cridava de ben petit. Va ser el cantant solista de la Coral l’Amistat i de l’Aula de Música Soler. Un bon dia, ens el vam trobar intentant anar a Eurovisió en un programa en què va enamorar l’audiència. Final­ment no va ser el representant de TVE, però se li van obrir altres portes que l’han portat als escenaris de musicals com High School Musical, A, de Nacho Ca­no, Blancanieves Boulevard, Mi­chael Jackson Forever King of Pop o El Rey León. Ara està a punt d’estrenar la sèrie musical Dreamland a Cuatro, un gran projecte que ha trigat més de tres anys a veure la llum i que el porta per mig món. Aquesta entrevista li fem mentre és a Miami, gravant un dels videoclips de la sèrie.

Etiquetes: Actualitat Gavà
Darrera actualització de dijous, 6 de febrer de 2014 09:14
 

bannerpdf

Això és gavatv.cat

Roca: Històries paral·leles / Museu, fins el 27/08

Històries de Gavà - Els cinemes d'abans

Minuts Musicals - Mane Ferret, "Amor del bueno"

Te'n recordes? - Documental "Les sorres"

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. No obstant això, podeu canviar la configuració de cookies en qualsevol moment.

Accepto l’ús de cookies per aquest lloc.