Aurora Batet, primera dona castellera PDF Imprimeix Correu electrònic
Josep Antoni Moreno   
divendres, 26 de juny de 2015 12:27

 aurorabatet

Aurora es va convertir en la primera nena que feia castells

“L’èxit actual dels castells és gràcies a les dones”

Aurora Batet és considerada la primera dona castellera de la història. I va ser a Gavà, amb els Xiquets de l’Eramprunyà, quan es va iniciar en els castells

Comencem pel començament, l’any 1947. Com va ser que vas començar a fer castells?

El meu pare va muntar una colla a Gavà, els Xiquets de l’Eramprunyà, i de gent gran en tenia molta. Xicots guapos, una pila, perquè com que era contractista d’obres tenia molt jovent de Gavà, però de gent petita no en tenia tanta i, de casa, tots vam anar a fer castells. Jo hi vaig anar ràpidament i ben contenta. No m’ho vaig pensar, perquè anar on fos amb els meus germans i el meu pare era una alegria. Tenia 7 anys i, com que no hi havia gaire quitxalla, sempre pujava.

 

Veníeu de Tarragona. Al teu pare li devia costar trobar gent a Gavà, oi?

Doncs els va convèncer! (riu) Però de vegades penso en tot aquell jovent que treballava per al meu pare i que venia a fer castells només perquè ell els ho havia demanat... Va ser un fet realment especial.

 

Abans dels Xiquets de l’Eramprunyà no havies tingut contacte amb el món casteller?

Sí, és clar. A casa anàvem amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els seguíem allà on actuaven. Així que jo ja estava ambientada en aquest món. Quan després de l’accident dels Boada, que eren fonamentals a la colla, els Xiquets de l’Eramprunyà es van dissoldre, vaig continuar pujant amb els de Valls allà on em deien: amunt i avall. Amb ells havíem voltat molt. Vam veure una mica de món, que en aquella època no era pas fàcil. Si fins i tot vam ser al Pardo i vam actuar davant de Franco, que ens mirava des del balcó! Allò, sent tan petita, em va semblar molt gran i molt especial.

 

I així fins als 14 anys...

Sí. Llavors ja vaig plegar. O em van fer fora... no ho tinc gaire clar. Però ja em feia gran i no es veia bé. És que llavors era molt estrany que una noia hi anés, a fer castells. Però jo hi anava amb els meus germans i amb el meu pare i no passava res. Per a mi era normal i a ningú se li feia estrany. Jo era la reina de la colla, tothom m’estimava molt... La “bateta”, em deien.

 

Però els Batet hi van seguir vinculats...

I tant! El meu germà Àngel era un dels titulars indiscutibles a la Vella dels Xiquets de Valls, com si fos Messi per al Barça. Va ser un dels que van pensar en el 3 de 9 quan ningú ni s’imaginava castells així.

 

Des que ho vas deixar, el 1951, han canviat molt les coses. Com veus ara el món casteller, que viu un moment daurat?

Crec que l’èxit que ha aconseguit ha estat gràcies a la dona. Així de clar. La meitat de les colles són dones i això ha canviat el seu tarannà i les ha convertit en grans famílies. Hi ha joves, matrimonis, famílies senceres que hi van. Fins i tot m’explicaven fa poc a Valls que hi ha una castellera que dóna el pit enmig dels assaigs. Si hi ha dones de la meva edat que fan castells! I fins i tot hi ha noies que fan el paper que abans només feien homes, que aguanten el pes del castell. És fantàstic.

 

Podries tornar-hi...

Qui, jo? Ara ja no! (riu) Ni ara, ni quan era més jove!

 

Ets padrina dels Castellers de Gavà i faràs de presentadora de la seva Diada, el dia 28. Com veus els Blaus?

Penso que han de créixer i afegir més gent perquè si no es desanimaran. Però he vist que van guanyant d’un any a l’altre, però s’ha de tenir paciència i arrossegar gent perquè per fer castells en cal molta.

 

Potser li falta “esperit casteller” a la nostra ciutat?

No sé si Gavà és un poble molt casteller, però si el meu pare va aconseguir fer una colla quan no n’hi havia cap fora de la zona en què els castells són tradició... és que es pot fer. I ara no només hi ha bones colles a Valls o Tarragona. N’hi ha a tot arreu i, insisteixo, si això s’ha aconseguit, ha estat gràcies a la dona. Però, és clar, costa molt tirar endavant.

 

Tot i així, els castellers ho viuen sempre amb una gran passió. Què tenen els castells que agraden tant?

És difícil d’explicar, ho has de sentir a dins. Quan sents la gralla sonar és com quan ets a l’estranger, lluny de casa, i sents una sardana. Sents una cosa a dins que et commou, que fa un pessigolleig especial. Els castells no es poden veure amb fredor, des de fora. S’han de viure. I són molt especials, tenen un gran valor... si fins i tot són Patrimoni de la Humanitat!

 

BIOGRAFIA

Nascuda a Reus l’any 1936, l’Aurora Batet és considerada la primera dona castellera de la història. I va ser a Gavà, amb els Xiquets de l’Eramprunyà, quan es va iniciar en els castells. Li venia de família, perquè la colla l’havia fundada el seu pare, que havia vingut a treballar a Gavà des de Tarragona i va enredar un munt de joves del poble perquè pugessin uns a sobre dels altres. Amb ells, també va engrescar els seus fills... i filla. Era una colla de rècord: la primera que es va fundar fora de les comarques de Tarragona i la primera amb una noia a les seves files. I és que, tot i que hi havia dones que havien participat puntualment en castells, l’Aurora és la primera que ho va fer regularment, entre el 1947 i el 1951. Una fita que li va ser reconeguda l’any passat a Valls, que l’ha feta padrina dels Castellers de Gavà i que la fa la presentadora de la Diada de la Festa Major de Sant Pere d’enguany.

 

 

 

Darrera actualització de divendres, 26 de juny de 2015 12:44
 

bannerpdf

Això és gavatv.cat

10 anys de l'Espai Maragall

Històries de Gavà - Els cinemes d'abans

Minuts Musicals - Marc Grau - "Eden of love"

Te'n recordes? - Documental "Les sorres"

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. No obstant això, podeu canviar la configuració de cookies en qualsevol moment.

Accepto l’ús de cookies per aquest lloc.