La SA-FA i Maite Martí PDF Imprimeix Correu electrònic
Javi Cózar   
divendres, 17 de gener de 2014 13:52

safa-maite-marti

El germà José María, conversant amb professors amics de Maite Martí

El Col·legi Sagrada Família de Gavà, de dol per la pèrdua de Maite Martí

La regidora gavanenca va ser professora d’aquest centre durant més de 30 anys, i la seva empremta entre la comunitat educativa és inesborrable

“Entre todos queremos darte las gracias por todo en general. Sabemos que estés donde estés te tratarán como te mereces, y que estés donde estés seguirás luchando con la misma fuerza que lo hacías aquí. Tal vez te has ido muy temprano, pero con una gran huella y con la faena bien hecha. Gracias de verdad por ser un ejemplo a seguir para todo el mundo, por jamás rendirte por muy difícil que fuera la lucha. Hay coses que ni un profesor puede enseñar, cosas que pocas persones pueden hacerte ver, cómo son o cómo se afrontan, cómo se ríen o incluso como se lloran. Nosotros tenemos la suerte de haberlas aprendido de ti. Descansa en paz, Maite”

 

Aquest és el fragment final d’un text homenatge que han redactat alumnes de 4t d’ESO del Col·legi Sagrada Família de Gavà en record d’una de les seves professores més estimades, Maite Martí. I és que la regidora de l’Ajuntament de Gavà, que va morir ahir dijous a causa d’una llarga malaltia, havia estat prèviament professora d’aquest centre educatiu durant més de 30 anys. Tota una vida dedicada als seus alumnes, generacions senceres de gavanencs que van passar per les seves aules, i per tant és comprensible el dol que avui es viu en aquesta escola gavanenca.

 

El germà José Maria Velasco, que és l’administrador del col·legi Sagrada Família de Gavà, admet que “Maite Martí havia estat 33 anys treballant en el col·legi, des de 1978 fins 2011, i ens ha afectat molt a tot el col·legi, ha estat un pal bastant fort a nivell de professorat, d’alumnes i d’institució”. Velasco destaca que gairebé la meitat del professorat actual havia treballat amb ella, “ha estat una institució perquè va començar treballant a l’EGB en l’antiga seu del carrer Sarrià i després quan ens vam traslladar aquí va seguir en l’EGB, després va passar a l’ESO, i a més de professora va ser tutora i coordinadora”. El germà, que també va treballar amb Marti, recorda que “ha estat sempre una persona disposada a treballar en qualsevol tasca que se li assignava en el col·legi, ja sigui a nivell de tutories o a nivell de coordinació o de qualsevol altra cosa, i sempre molt donada amb els alumnes i especialment amb els pares”.

 

La influència de Martí en el centre educatiu és tan important que fins i tot hi ha alumnes del col·legi que la van tenir com a professora i després de cursar la carrera universitària van acabar treballant amb ella com a col·legues de professió. És el cas del David Gonzalez, professor de Tecnologia, que havia estat co-tutor amb ella i que pertany a la primera promoció d’alumnes a la que Martí va donar classes quan va entrar al col·legi l’any 1978. A més, es dona la circumstància de que Martí va ser qui va ensenyar a llegir a Gonzalez, “em va ensenyar les bases de qui ara soc, hi ha professors que et marquen i ella si t’ensenya a llegir és molt important”. Gonzalez recorda que Martí tenia una relació molt especial amb els seus alumnes, “es preocupava molt per ells i sempre sabia tot el que els hi passava tant a dins com a fora del centre, sempre estava disposada a ajudar-los i sempre era alegre amb ells i tenia un somriure a la cara”. Com a companya de feina, Martí “era molt participativa en tots els àmbits i molt engrescadora amb els seus companys, sempre muntava dinars i anàvem junts a prendre un cafè i a xerrar, la veritat és que vaig compartir molts moments amb ella”.

 

Mari Rodríguez, professora de 5è d’ESO, va entrar a treballar al col·legi juntament amb Martí l’any 1978 i recorda que “em va ajudar moltíssim perquè jo estava una mica perduda i ella m’ajudava en les reunions de pares, en les que jo passava molts nervis, i ella sempre estava al meu costat i m’animava”. Rodríguez, molt afectada per la mort de Martí, confessa que “l’últim dia que vam anar a l’hospital a veure-la no va perdre el somriure en cap moment, estava com estava sempre ella, animada, i nosaltres també vam sortir molt animades, així que era una persona molt estimada per mi”. Rodríguez era molt amiga de Martí, de fet “formàvem un grupet en el que els nostres noms començaven tots per la lletra “M” i ens dèiem D’artagnana i les tres mosqueteres, era una persona única, una persona especial, no sabria què dir-vos bo d’ella”.

 

Un altre dels professors que va col·laborar estretament amb Martí és Josep Riera, que va estudiar Magisteri mentre ella feia Història i anaven junts a la universitat. Quan Martí va assumir la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Gavà, va cridar Riera per tal que l’ajudés en el Grup Impulsor del Projecte Educatiu de Ciutat (GIPEC), i d’aquí que els últims anys ha estat treballant molt directament amb Martí. Riera ens comenta que “hi ha dos tipus de professionals de l’ensenyament, el professor i el mestre. El professor dona les seves matèries i poca cosa més, i el mestre és qui es dedica a les persones que hi ha darrere dels alumnes, i per mi la Maite era una gran mestra”. Riera ens explica que fa mig any va crear al Facebook un grup d’ex-alumnes del col·legi que “ahir i avui és terrible, tot són alumnes que parlen de l’agraïment, de tot el que els ha ajudat, de cóm els entenia, era una gran persona”, i també posa de manifest que “quan ets professor de vegades hi ha alumnes que estan contents de tu i d’altres que no, però en el cas d’ella és que no he sentit mai a ningú parlar malament d’ella, ha deixat una empremta molt gran”.


Una empremta que arriba fins a alumnes molt joves, com els que han redactat aquest manifest que són de 4t d’ESO i tenen entre 15 i 16 anys. Una d’elles, Marta Rodríguez, recorda emocionada que “recordo quan la Maite entrava a classe i ens deia que féssim això, allò i allò, i se n’anava a tota pressa a una altra classe de la que no era professora perquè l’havia de vigilar, i és que si no estava tot en ordre la Maite no estava contenta, i tot i això tinc el record d’un dia que jo estava molt malament en una classe i ella em va ajudar molt, li tinc una estima molt especial com a professora i com a persona”.


Darrera actualització de divendres, 17 de gener de 2014 15:33
 

bannerpdf

Política

banner opinio

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. No obstant això, podeu canviar la configuració de cookies en qualsevol moment.

Accepto l’ús de cookies per aquest lloc.

Això és gavatv.cat

Roca: Històries paral·leles / Museu, fins el 27/08

Històries de Gavà - Els cinemes d'abans

Minuts Musicals - Mane Ferret, "Amor del bueno"

Te'n recordes? - Documental "Les sorres"

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. No obstant això, podeu canviar la configuració de cookies en qualsevol moment.

Accepto l’ús de cookies per aquest lloc.